Amb els mòbils passa una cosa curiosa. Ens permeten estar a diversos llocs i estar en contacte amb diverses persones de forma simultània, fet que amplia la dimensió comunicativa, però malgrat tenir els seus avantatges, això ens provoca una sèrie d’inconvenients. D’una banda, la dispersió, causada per la multiplicitat d’estímuls i informació. De l’altra, la no presència plena al lloc físic. I això es pot constatar fàcilment amb la simple (auto)observació. La comunicació presencial es veu constantment afectada i tallada per missatges i trucades.
AQUESTA MENA D’EXTENSIÓ DEL NOSTRE BRAÇ ENS CONNECTA I DESCONNECTA AL MATEIX TEMPS
Mentre mirem la pantalla del mòbil deixem de parar atenció a tota la resta. Mentre contestem, deixem d’estar presents al lloc físic. I això té com a conseqüència una comunicació minvada, fragmentada, discontínua, incapaç de convertir-se en quelcom profund o simplement fluid, on es trenca constantment el flux natural de la conversa presencial.
Bona setmana!
mòbil: una pròtesi . I com a tal ens permet conservar el mecanisme golafre de la multi-relació. Consumidors de contactes ,a la cerca de likes i nous referents, augmentem compulsívament el llistat de receptors . Una teranyina gris i feble , que mai arribarà a xarxa.
I tan contents.