La casa de la frontera de Rafael Vallbona, un “fresc del segle XX”

0
Rafael_Vallbona (c)Week&

Premi BBVA Sant Joan 2017, convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA CX.


Arriba a les llibreries La Casa de la frontera (Edicions 62) de l’escriptor i periodista Rafael Vallbona (Barcelona, 1960), una novel·la que es basa en dos grans pil·lars, tal com explica el seu autor. D’una banda la història d’una nissaga familiar de la Cerdanya, relatada al llarg de cinc generacions i, de l’altra, la frontera, un no-lloc per on hi deambula molta gent.

La casa és un establiment situat al barri de la duana de Puigcerdà, al bell mig de la ratlla amb França, pertanyent a la família Grau des del 1882, quan la va comprar per instal·lar-hi un hostal. Un lloc des d’on han estat testimonis d’episodis històrics molt rellevants: des de l’última carlinada, la Setmana Tràgica, dues guerres mundials, la Guerra Civil, el contraband, la modernitat de França dels anys 60…fins a l’auge del turisme i l’obertura del Túnel del Cadí.

“En Josep i en Miquel, són la primera generació que han pogut construir el seu projecte vital i professional sense haver de marxar. Les generacions anteriors o van haver de marxar o es van quedar per imperatiu categòric”. I això, és en gran mesura, gràcies al Túnel del Cadí, fet que va supusar pels habitants de la zona “veure la llum al final del túnel”.

Una veu narrativa singular
És parlant amb la família, ara fa nou anys, quan Vallbona comença a construir la idea de que aquella història es tractava d’un relat. Un relat construit sense presses, on hi ha una veu externa (l’autor) i una veu interna (la Carme). Un 99% del què s’explica és real. “Una història pren una dimensió literàriu quan la convertim en relat, afirma.

-Publicitat-