Lung & bones, l’experiència alliberadora de l’art

0

Fins el 10 de desembre de 2017
Museu d’Art de Sabadell. Doctor Puig, 16
Dimarts a dissabte: de 17 a 20h. Diumenges i festius: d’11 a 14h. Dilluns tancat
Gratuït

La vivència d’una malaltia greu en la pròpia pell
és com aprendre a caminar per diferents viaranys:
a voltes per camins planers i delicats,
a voltes per indrets costeruts, emboirats o sense sortida.
És tenir l’espasa de Dàmocles a sobre,
sentir la mort propera
o esperar la sanació amb una llum verda intensa.

La malaltia m’ha permès redescobrir
la meva passió per anar al taller
a transformar i plasmar totes aquestes vivències:
primer en pintura a l’encàustica, més matèrica i més física,
i després en dibuixos fets amb ploma d’ocell,
com una teràpia lluminosa i alada
per sanar el meu cos i la meva ànima.
Em deixo portar per l’instint, sense barreres,
jugant amb les limitacions del que m’està passant
i amb ganes de fer créixer la meva pròpia creativitat.

Gemma Molera Marimon

Aquest exposició dona a conèixer l’obra inèdita de Gemma Molera realitzada des del maig de 2015 fins avui, en plena ebullició. Es tracta d’un treball d’introspecció que sorgeix arran de la seva malaltia, un càncer de pulmó amb metàstasi als ossos. El procés de revisió i replantejament que comporta un sotrac d’aquesta mena s’ha traduït en una investigació profunda de la subjectivitat i s’ha plasmat en un corpus específic de pintura a l’encàustica i dibuixos amb ploma d’ocell i tinta xinesa centrat en l’autoretrat.

Aquesta obra es va teixint alhora com una arma i com un lenitiu. Lung & Bones pretén posar a l’abast del públic una experiència de transformació radical, un exercici de simbiosi que comença en la superfície de la pell i de la pintura i s’endinsa en la biologia i en la pràctica artística fins a violentar-ne els confins. El transvasament entre el cos i l’obra és continu i total: hi ha fragments del cos en l’encàustica, i fragments de l’encàustica en el cos, com un experiment d’autofàgia a través de l’art, seqüenciat en un itinerari d’alliberació que és també un itinerari de despullament. Cal seguir-lo de principi a fi.

Per construir aquest relat l’artista parteix d’un format concret: una taula de fusta de 40 x 40 cm que li permet treballar des del detall, jugant amb les diferents parts del cos, des dels òrgans interns fins als peus o el crani nu. Aquestes unitats han estat agrupades de quatre en quatre formant uns retaules de 80 x 80 cm, organitzats temàticament i que es presenten en una disposició horitzontal a la manera d’un fris.

-Publicitat-