La paradoxa i l’ambigüitat, la contradicció i la confusió

1
Thomas Ruff, L’Empereur 06 (The Emperor 06), 1982, C-print, 30.2 × 40 cm, © Thomas Ruff

Allò que ens rodeja, inevitablement, ens afecta. Perquè l’entorn és una part del nosaltres. I no podem ignorar-lo, encara que en bona part poguem canviar-lo. Som actors i observadors alhora, tot i que en diferent mesura.  I en la nostra recerca constant de felicitat i benestar ens topem constantment amb situacions més o menys controlables que ens alteren, que ens fan sortir del nostre estat “normal”. Això ens porta a reaccionar d’una certa manera. Seria bo preguntar-nos si la nostra resposta és coherent.

L’artista alemany Thomas Ruff (1959) diu que se sent feliç quan es topa amb quelcom paradoxal i ambigu, contraditori i confús, Perquè és el què alimenta el seu procés creatiu. El seu interés es troba en el mirar espontani i curiós, en com les experiències senzilles i quotidianes acostumen a ser disparatades.

En un moment en què patim un allau d’imatges audiovisuals, les vint-i-quatre hores del dia, Ruff ens convida a parar, experimentar i evaluar les històries i els procediments del mitjà.

La Whitechapel Gallery de Londres li dedica una retrospectiva, Thomas Ruff Photographs 1979-2017, que es pot veure fins el 21 de gener de 2018. Cosmologia, suburbis, nuesa, utopisme, catàstrofe són alguns dels temes que Ruff aborda al seu treball fotogràfic, amb el qual durant gairebé quatre dècades ha investigat l’estat de la imatge en la cultura contemporània.

Bona setmana!

1 COMENTARI

  1. sovint la paradoxa és cruel… i pot generar impotència . Exemple : un grup humà, suposàdament agermanat, que es declara proper i unit , t’agredeix amb violència .
    Paradoxa?.
    Bona setmana?…. no sé, no sé.

FER UN COMENTARI

Escriu el teu comentari
El teu nom