Ricard Ustrell: “Em sembla insultant que es qüestioni la professionalitat dels mitjans públics”

0
Ricard Ustrell. Foto: Adrià Costa (Nació Sabadell)
  • El conegut periodista publica el seu primer llibre, “Sense tu”, que explica com un conegut presentador radiofònic decideix abandonar la feina per marxar sol a París
  • “El col·lectiu més egocèntric en el món dels oficis és el dels periodistes”, afirma

Ricard Ustrell (Sabadell, 1990) és un cas inèdit de precocitat en el món del periodisme actual. Veu de llarg recorregut a la ràdio (El Suplement), rostre popular als dissabtes televisius catalans (Preguntes freqüents), articulista –també a NacióDigital-, tastaolletes i ara també escriptor. Sense tu (Rosa dels vents) és un debut fresc i intens, amb un pòsit de foscor, i que s’endinsa en un món que l’autor coneix prou bé. Un conegut presentador de ràdio decideix abandonar la feina i la vida a Barcelona per marxar tot sol a París. Amb aquest punt de partida, i amb la incògnita de saber per què ho ha fet, el llibre és molt més que una reflexió sobre la ràdio, per acabar sent una reflexió sobre la vida.

Atrafegats del tot per l’actualitat –fem l’entrevista en plena voràgine informativa de dijous, amb un migdia on les eleccions s’han mogut amunt i avall–, aconseguim aturar els mòbils per uns minuts i ens endinsem a la realitat d’un món que va començar a gestar-se ara fa deu anys, just quan iniciava la seva trajectòria a Catalunya Ràdio. Al principi, només eren reflexions o apunts sobre coses que passaven a companys. Fa dos anys, però, Ester Pujol l’empeny a posar-hi ordre i fer-ne un llibre. Ustrell no ho va dubtar, sobretot perquè el consell venia de qui havia impulsat la carrera literària de Rafel Nadal, Xavier Bosch o Jordi Basté. I, així, és com comencem a moure les fitxes d’una intensa partida d’escacs.

– En un fragment de Sense tu afirma que “en una partida d’escacs no sempre guanya qui mou les peces més ràpid”, sinó “qui és capaç de preveure el moviment de l’altre, anticipar-se al joc i despistar el rival”. Sembla una frase escrita per descriure els darrers dies a Catalunya. 

– És cert, però t’asseguro que jo no volia parlar de política. Amb la reflexió em refereixo a aquest món on som i vivim, amb tan poca calma i poca reflexió. També em passa a mi, quan faig programes de ràdio i de televisió amb una velocitat que et deixa molts dubtes sobre si el que estàs fent ha tingut prou temps per madurar, per ser paït. I quan també te preguntes si ho has fet bé o és el correcte (continua)

Entrevista d’Esteve Plantada. Nació Sabadell

-Publicitat-