Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003)

Apedaça la xarxa de la tarda,
tota de fils de pluja i fulles verdes.
L’han esquinçada a crits. Posa-hi les mans
i aquest silenci que no ve de tu,
però que et creix a dins. Després podràs
desar codonys i pomes pels calaixos
amorosidament, amb aquell gest
que conserves encara, malgrat tota
la devastació que només tu
saps com et corca. Tendrament et pots
contemplar en les mil coses que t’envolten
sense cap por. Tens una tarda clara
i un ponent dens que t’afua els sentits.
Tens l’argila i el vent i aquell desig
que desvetlla el neguit de les genives,
i tens ungles i dents i un llac immens
al fons dels ulls, per treure’n poalades
de nova llum. Reprèn el llarg viatge.
Després de tot, sempre hi ha foc i aurores.

El passat dissabte 11 de novembre es van complir catorze anys de la mort de Miquel Martí i Pol, un dels grans poetes de la literatura catalana del segle XX. El seu llibre “Estimada Marta” és un dels títols de poesia més venuts de la literatura catalana contemporània. Per retre homenatge a Miquel Martí i Pol, nosaltres hem triat un poema del seu llibre “Quadern de vacances”, publicat l’any 1975

Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

Escriu el teu comentari
El teu nom