De petits tots dibuixem. És una forma d’expressió innata que ens aporta plaer. Ho fem per curiositat i fascinació sense sospitar que estem potenciant la nostra imaginació i afavorint l’externalització dels nostres sentiments. Perquè el dibuix, quan som petits, és una acció espontània, un joc . I quan ens fem grans tendim a deixar de dibuixar perquè a la vegada també estem deixant de jugar.
Després passa el temps i recuperem algunes d’aquelles coses que ens feien somriure. Possiblement perquè ens comencem a fer preguntes. renovem els nostres desitjos, volem recuperar antics hàbits que ens donaven plaer, cerquem aquelles activitats que ens permeten estar a l’aquí i l’ara… o perquè, secretament, el què volem és tornar a jugar.
Cinc anys dibuixant la ciutat
El col·lectiu Dibuixant Sabadell va començar a trobar-se per dibuixar racons i escenes quotidianes de la ciutat, després de passar pel taller de dibuix de l’Escola Illa. Ara celebren el seu cinquè aniversari. El què va començar com una simple excusa per dibuixar ha anat agafant nous matisos i s’ha convertit en un espai d’intercanvi de coneixement, tècniques, tertúlia alhora que els permet mirar la ciutat amb uns altres ulls i crear-hi un diàleg, tan amb els edificis, places, detalls que hi troben, com amb els esdeveniments que hi tenen lloc.
El funcionament és senzill, organitzen com a mínim una trobada mensual per dibuixar plegats. Es tria una localització de la ciutat i fan una sessió que pot durar unes tres hores per, a continuació, fer una posada en comú.
Aquestes trobades estan obertes a tothom. Només cal portar el material necessari per dibuixar i les ganes.
El plaer de dibuixar
Les motivacions són molt variades. Per a alguns dibuixar pot ser una manera d’expressar-se, per a d’altres una manera d’observar el món, a d’altres els relaxa. Hi ha qui busca aprenentatge, millorar la tècnica o un punt de trobada social. Sigui com sigui, el seu objectiu és simple i clar “dibuixem perquè ens fa sentir bé”.
El què és cert és que mentre es dibuixa, el temps s’atura.
Origen de l’anomenat Urban Sketcher
El moviment Urban Sketch va ser impulsar el 2007 pel Gabi Campanario, periodista i il·lustrador barceloní establert a Seattle. Des d’aleshores han anat sorgint grups arreu del món que es troben per dibuixar i segueixen el seu manifest:
- Dibuixem “in situ”, a cobert o a l’aire lliure, capturant directament el que observem.
- Els nostres dibuixos expliquen la història del nostre entorn, dels llocs on vivim i on viatgem.
- Al dibuixar documentem un lloc i un moment determinat
- Som fidels a les escenes que presenciem
- Celebrem la diversitat d’estils de dibuix i utilitzem qualsevol tipus d’eines i suport.
- Ens ajudem mútuament i dibuixem en grup.
- Compartim els nostres dibuixos a internet.
- Mostrem el món, dibuix a dibuix.
És la idea del “Carnet de Voyage”. Molt bé!
Tens raó Véronique! Els “Carnets de voyage” són preciosos