El Sergi va néixer cec. I als sis anys li van diagnosticar autisme. La seva mare explica que al principi “va sentir un profund dolor per tot allò que no podría apreciar i per tot allò que no podría veure”. La doble discapacitat del Sergi va dificultar que trobéssin una escola que el sapigués tractar però al final ho van aconseguir. Amb el temps va sorgir la idea d’anar a veure la Mati, una de les primeres persones que els va introduir en cercles terapèutics que estudiaven l’espectre autista.
I aquest viatge de Cuenca al Marroc, lloc on vivía la Mati, el farien en bicicleta. Un viatge que es va convertir en una emocionant aventura de 1.300 quilòmetres damunt d’un tàndem que portaría al Sergio i el seu germà Juanma, des de Cuenta fins al Marroc. “Un germà, per a un autista, és el millor” diu la mare.
El relat d’aquesta història de superació, que es titula “La sonrisa verdadera” i ha estat escrit i il·lustrat per la pròpia mare, Mari Ros Jurado, a partir de les vivències del seus dos fills, acaba de guanyar el premi Feel Good. Un guardó que té per finalitat “impulsar l’optimisme entre escritors i lectors a partir d’històries amb autenticitat i sentit que transmetin alegria i benestar i sobretot ens ajudin a ser més forts, sans i feliços”.
És la història d’un nen que neix sense veure-hi i sense la capacitat de comprendre, que té una vida molt difícil, a vegades caòtica, desconcertant, explica la mare, però que va superant les adversitat fins a converitir-se en la persona que és ara. I com és el Sergio? L’essència del meu germà, explica el Juanma, és que és una persona pura, sense cap maldat, i això és preciós. Si el Sergi somriu és que està encantat i li ve de gust, no espera res a canvi. Té una forma de regalar felicitat que és autèntica.
Bona setmana!
D’aquest viatge també s’en va fer un documental, dirigit per Juan Rayos
