Golgona Anghel (Romania, 1979)

Encontrámos as partes,
mas ainda não o conjunto.
Falta-nos esta última força.
Falta-nos a esperança
como uma espuma branca que nos proteja e nos una.
Procuramos esse sustento salutar:
conviver,
perseguidos por uma espécie de incontinência verbal.

Na juventude, começámos com uma boneca de corda,
a que demos tudo o que tínhamos.
O fracasso estava, no entanto, treinado
para receber-nos, com luvas gigantes,
como se fôssemos bolas de basebol.
Continuamos calados. À procura. Com fome.
Não podemos fazer mais.

//

Hem trobat les parts,
però no encara el conjunt.
Ens manca aquesta darrera força.
Ens manca l’esperança
com una escuma blanca que ens protegeixi i ens uneixi.
Cerquem aquell aliment saludable:
conviure,
perseguits per una mena d’incontinència verbal.

A la joventut vam començar amb una marioneta,
a la qual vam donar tot allò que teníem.
El fracàs estava, malgrat tot, entrenat
per rebre’ns, amb guants de boxa gegants,
com si fóssim pilotes de beisbol.
Continuem callats. Buscant. Amb fam.
No podem fer res més.

A la cerca de nous poemes visitem el país veí, Portugal, i hi trobem Golgona Anghel i la seva poesia potent i mordaç. Anghel, nascuda a Romania però resident a Portugal des de fa molts anys, és doctora en Literatura Portuguesa Contemporània per la Universitat de Lisboa i ha publicat, a banda de dues obres d’assaig, els següents llibres de poesia: “Crematorio Sentimental” (Quasi Edições, 2007), “Vim porque me pagavam” (Mariposa Azual, 2011), “Como uma flor de plástico na montra de um talho” (Assírio & Alvim, 2013) i “Nadar na Piscina dos Pequenos” (Assírio & Alvim, 2017).


Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay

-Publicitat-