Josep Maria Fulquet (Barcelona, 1948)
La primera esquerda,
com una brasa al fons del cor
que espera el fosc alè del vent
per revifar-se.
I el llarg silenci.
El temps. Uns ulls
que, sense llum, recorden.
El pas del temps va deixant solcs més o menys profunds en cadascun de nosaltres, i hi ha poetes que aprofiten aquest rastre per plantar la llavor d’uns versos que més endavant esdevindran collita. Podríem dir que és el cas de Josep Maria Fulquet, el qual va publicar els seus primers dos llibres a finals de la dècada dels setanta i ara, després d’una llarga pausa, torna amb més força que mai. Guanyador del Premi Miquel de Palol de poesia l’any 2016 amb “Morir com un riu”, Fulquet es va imposar en la darrera edició del Premi Carles Riba de poesia gràcies a “Ample vol de nit”. El poema que us recomanem –i que conté una preciosa definició de temps- pertany al seu llibre “Natura d’infinit” (Edicions 62, 2016).
