Recordo quan em vaig posar les lentilles per primer cop i va ploure. Recordo perfectament la sensació de les gotes de pluja lliscant damunt del meu rostre. Com si fes molt temps que no ho feia. Perquè en realitat, des de que portava ulleres, em tapava amb el paraigues encara que plogués poc. Perquè em molestava que les gotes de pluja caiguessin damunt dels vidres. I de sobte, una cosa tan senzilla com unes gotes d’aigua caient damunt la meva cara esdevenien un plaer immens.
El plaer de les petites coses consisteix en fer quelcom com si fós la primera vegada. Les petites coses són aquelles que no provenen d’un desig consumista sinó d’una descoberta. La de convertir quelcom quotidià en extraordari.
