Parlem de tornar a la normalitat com si això fos possible. Com si quelcom pogués tornar a ser en algun moment el què havia estat prèviament. I ens referim a aquell cert ordre de les coses que fa que se succeeixin de forma continuada com si obeïssin a una mena de llei de la física on cada cosa sembla ocupar el lloc que li toca.
Després de les festes i els excessos tornarem a activar les nostres rutines particulars, aquelles que ens donen tranquil·litat i predictibilitat, com si deixar de pensar en nous possibles ens alliberés de les pors i els dubtes. Però les rutines, si bé poden portar-nos a un estat d’apatia i avorriment, tenen la seva part positiva i beneficiosa. Per exemple, com va dir el filòsof i matemàtic Alfred North Whitehead: “La civilització avança a mesura que amplia el número d’operacions importants que es poden realitzar sense haver de pensar com fer-les”.
La normalitat, per la seva banda, ens converteix en éssers normatius, que els hi costa escapar de les normes, les pròpies o les dels altres. La norma ens dona confort perquè regula i posa ordre, mentre que el caos ens incomoda perquè és imprevisible. La normalitat tendeix a igualar, unificar, mentre que s’allunya de la diferència, la diversitat, la singularitat. Volem tornar a la normalitat?
