Meritxell Nus (Estac, 1985)
Sense voler,
he trobat
en quina dignitat arremolcar-nos,
on decantar els propòsits, el temps,
tu què t’has cregut qui ets,
la crosta disgustada, les ferides més acèrrimes,
la impostura dels conceptes
i com s’ancoren els dies vells
a l’aferrament de les memòries.
Fa vergonya, de tan tòpic:
ara que ja no busco,
ho trobo tot.
Desendreçat.
A la recerca de bona poesia fora dels cercles habituals, una mica esgotats de sentir sempre els mateixos noms com si tots ells fossin garantia de qualitat, trobem els versos de Meritxell Nus, poeta del Pallars Sobirà, que l’any 2013 va publicar “Sense permís” amb l’Editorial Terrícola. El mateix any va aconseguir el premi Vila de Martorell 2013 amb l’obra “Fenòmens” (Curbet Edicions, 2014). La poesia de Meritxell Nus es caracteritza per la capacitat de l’autora d’esmolar els versos per mostrar-nos que la tendresa té ullals. I mossega.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
