Gemma Arimany (Olot, 1980)
Empassar-me això:
mai més el teu cos,
mai més els teus ulls
ancorats en els meus,
mai més el meu nom
des de la teva veu.
Engolir el dolor
canonada avall.
Desfer aquesta història.
Agafar un fil nou.
Embastar un present
de vores solitàries.
Fer-ne una faldilla
llarga, amb molt vol,
muda de diumenge.
Dur-la per cada dia.
Fer-la voleiar
en camps de gira-sols.
Girar-me jo al sol.
Prometre-li mai més,
mai més el teu cos.
En el nostre afany de donar una mica de llum als poetes que viuen a l’ombra, us recomanem un poema de Gemma Arimany que, amb “Ulls a través” (Servei de Publicacions de la UAB, 2010), va guanyar el XV Premi de Poesia Miquel Martí i Pol 2010. Amor i desamor es barregen en la mirada d’Arimany, que juga amb tot d’elements relatius als ulls, la vista i l’òptica per confeccionar els poemes d’aquest llibre, fresc i original.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
