Sobre el taller Múltiples formes de coexistència d’Eulàlia Rovira i Adrian Schindler a l’Estruch.


Mariona Moncunill

Els dies 4, 5 i 19 d’octubre de 2018, Eulàlia Rovira i Adrian Schindler van reunir un petit grup de creadors i creadores a les sales de l’Estruch per ajudar-nos a apropar-nos i apropiar-nos d’algunes de les seves preocupacions i de les seves formes de pensar i encarnar la performance.

Amb una veu greu, sensual i suau, arrossegada, i amb la sensació d’hiperrealitat que dóna un micròfon posat a propòsit massa a prop de la boca, llegeix un text escrit en to acadèmic. Algunes paraules clau disparen la modulació de la veu fent-nos levitar de les cadires i tornar-nos a dipositar amb delicadesa i contundència sobre el plàstic fins a la propera onada de libido auditiva. Ens mirem esparverades però es tracta només -només!- de la resposta improvisada de Miguel Andrés (artista resident a Nauestruch) a la primera petita i aparentment senzilla provocació llançada per l’Eulàlia i l’Adrian: llegir un text científic amb un micròfon afectant-lo amb modulacions de la veu.

Un dia després, ella –l’Eulàlia- obre la porta amb la mà enfundada a la butxaca. Ens mira amb una barreja d’innocència i devoció, amb la cara de qui té un tema entre la tela dels pantalons i el palmell de la mà. Es desplaça amb una lentitud que ho permet tot fins que ens revela un guant vell, ple de pelusses, que sembla ser qui mana. O no. Amb una plasticitat estranya per tan poc moviment, el cos aliè –el guant- és apartat dels dits que cobria per què ella ens pugui descobrir la seva mà amb una satisfacció evident però serena que ningú gosaria usurpar-li.

La pràctica artística de l’Eulàlia Rovira i l’Adrian Schindler s’articula a través de la performance tant en el seu treball individual com quan treballen conjuntament. En processos d’investigació curosos i permeables, sovint utilitzen documentació històrica que treballen de forma sensible i amb una especial atenció al detall. Així, les seves performances, no només paren atenció als relats sinó també i molt especialment a les connotacions implícites, emocionals i poètiques dels formats en els que la informació -històrica, científica o de qualsevol índole- es transmet.

En el taller que van proposar a l’Estruch, els breus textos científics i els objectes -els no humans- que aportàvem els participants eren llegits i rellegits, modificats, reescrits, humanitzats i deshumanitzats, encarnats, moguts i bellugats a partir de petits reptes treballats tant individual com col·lectivament. Així, el petit grup que ens vam posar a les seves mans, coexistíem a nivell físic i mental, coexistíem amb els textos i els no humans, però també, es clar, coexistíem a nivell creatiu, i ho fèiem, a més a més, de maneres múltiples.

coexistir múltiplement
Eulàlia Rovira durant el taller (fotograma del vídeo de registre)
-Publicitat-