Viure comporta de forma inherent passar per crisis. Perquè la vida és canvi i tot està en continu moviment. Per això, aferrar-nos, acomodar-nos a les coses i esperar que es mantinguin sempre de la mateixa manera, és una tasca que esdevé impossible. I ràpidament arribarem a la conclusió de que res és per tota la vida.
“Una societat com la contemporània, sumida en el tedi existencial malgrat disposar d’una oferta d’oci pràcticament infinita, és una societat en crisis” afirma Jesús Adrián Escudero professor de Filosofia Contemporània a la UAB.
Les crisis són necessàries, impliquen canvis, transformació, moments en els quals una cosa deixa de ser el que era per convertir-se en quelcom diferent. I no sempre ha de ser pitjor. Pot ser un canvi favorable. Fins i tot escollit i desitjat.
“La crisi irromp en el moment en que la rutina ha deixat de servir-nos com a guia i necessitem optar per un camí i renunciar a un altre”, diu també Escudero.
Es diu que per sortir d’una crisi ens cal seguir tres passos:
Serenitat per reflexionar
Reflexionar per comprendre
Comprendre per actuar
Perquè el què és segur és que ens caldrà fer alguna cosa.
