Del 12.03.2022 al 02.10.2022. Palau de la Virreina. La Rambla, 99. Barcelona
Marguerite Duras (Gia Định, 1914 – París, 1996) és una de les escriptores i cineastes europees més influents de la segona meitat del segle XX. Amb cinquanta-sis llibres —entre novel·les, reculls periodístics i obres de teatre—, dinou pel·lícules i una desena de guions cinematogràfics, així com una vasta producció en el camp televisiu, escassament coneguda, Duras manté el seu estatus d’autora de culte, si bé al mateix temps, sobretot a França, continua sent una veritable icona popular.
Aquesta exposició és la primera dedicada a Marguerite Duras a l’Estat espanyol i l’única retrospectiva de caràcter museogràfic que, fins avui i en l’àmbit internacional, recorre el conjunt de la seva obra literària, fílmica i televisiva.
Nou eixos temàtics
La mostra afegeix a cadascun dels blocs temàtics films que reten compte de l’experimentació audiovisual que Marguerite Duras va portar a terme, les seves maneres d’afegir nous lligams semàntics entre imatge i text.
El primer investiga com l’escriptora retrata la vida dels colons francesos a la frontera sud del Vietnam entre 1914 i 1933, l’experiència d’una adolescent blanca i privilegiada en uns territoris, els colonials, on impera la corrupció i el règim d’esclavitud al qual se sotmet la ciutadania autòctona. Aquest apartat inclou el curtmetratge En rachâchant (1982) de Danièle Huillet i Jean-Marie Straub, a partir del conte infantil de Duras Ah! Ernesto (1971).
El segon s’ocupa del període entre 1942 i 1961 i explora les vicissituds polítiques del «grup de la rue Saint-Benoît», el trauma de la Segona Guerra Mundial i la seva expulsió del Partit Comunista Francès per «nimfòmana, arrogant i de moral lleugera». Així mateix, tracta quin paper va ocupar en la dissidència antigaullista de finals dels cinquanta.
El tercer, de 1968 a 1977, aplega les contribucions de Duras al moviment estudiantil del seixanta-vuit i al feminisme francès dels setanta. S’hi mostra el curt Césarée (1979).
El quart eix compila les seves entrevistes per al magazine televisiu Dim Dam Dom, fetes entre 1965 i 1967.
El cinquè es dedica, íntegrament, al cinema de Marguerite Duras i s’hi presenten cinc films de gran importància: Détruire, dit-elle (1969), Le Camion (1977), Aurélia Steiner (Vancouver) (1979), Agatha et les lectures illimitées (1981) i Les Enfants (1984). També s’hi recull la seva pràctica com a guionista a Hiroshima mon amour (1959) d’Alain Resnais i el cèlebre número de Cahiers du Cinéma (1980) que, a instàncies de Serge Daney, va escriure i compaginar com una mena de carta blanca per abocar-hi la seva sensibilitat fílmica i literària.
El sisè gira al voltant d’una de les tres entrevistes que va mantenir amb Jean-Luc Godard, en concret una de 1987 per al programa televisiu Océaniques. A més, s’hi recull una entrevista a l’escriptora feta per Eugeni Bonet i Juan Bufill el 29 de gener de 1977, després de la presentació d’India Song a la Filmoteca de Barcelona. Per acabar, s’hi recupera el debat entre Chantal Akerman, Delphine Seyrig, Liliane de Kermadec i Marguerite Duras titulat 1975: C’est quoi, un cinéma au féminin ?.
La setena secció, que té l’escriptura durasiana com a element vertebrador, compta amb dos llibres tan importants i oposats com La Vie matérielle (La vida material, 1987) i Écrire (Escriure, 1993), a més de les pel·lícules Les Mains négatives (1979) i Aurélia Steiner (Melbourne) (1979) i l’entrevista Marguerite Duras. Écrire, obra de Benoît Jacquot.
