Les vacances són el moment propici per modificar el nostre ritme habitual, per defugir les presses i l’estrés, per descansar i fer aquelles coses que el frenètic dia a dia va convertint en pendents. Perquè hem entrat en una espiral de la immediatesa. On tot sembla urgent. On no ens queda temps ni per respirar. I necessitem fer una pausa.
“Creo que vivir deprisa no es vivir, es sobrevivir” diu Carl Honoré, autor del llibre Elogio de la lentitud. “Nuestra cultura nos inculca el miedo a perder el tiempo, pero la paradoja es que la aceleración nos hace desperdiciar la vida.”
Tom Hodgkinson, autor de “Elogio de pereza”, un llibre similar que ell mateix defineix com “el manifest definitiu contra la malaltia del treball”, proposa coses tan radicals com escaquejar-se de la feina o instaurar els dilluns com “el dia de trucar al treball i dir que estem malalts”.
Certament, comencem a ser conscients de que tenim un problema. I per això sorgeixen moviments com l’slow food, la Cittá slow o fins i tot l’slow e-mail (es tracta de reduir les vegades al dia que mirem el correu).
La filosofia de la lentitud pot resumir-se en una paraula: equilibri. I com es troba aquest equilibri? Això ja depen de cadascú. Potser podem aprofitar les vacances per meditar-ho.
slow life…..that’s the question!.
Les vacances?, sovint són un suicidi…(?) , sí, són el primer pas per a preparar les properes vacances , i així en loop existencial.
Lentes vacances!, doncs.