Tres homes a la recerca de sentit. El Bob sacrifica el confort de la seva llar per la llibertat d’una caravana i emprèn un viatge introspectiu pel desert de Califòrnia. “Potser hauria d’haver escoltat els meus amics. Em deien, Pearson, no ho facis, no té res a veure amb el teu estil de vida”. “Però m’adono que si vull fer alguna cosa ho haig de fer ara”.
L’Steve, drag-queen i comediant, abandona Anglaterra i fa les paus amb el seu passat a Benidorm. “No tenia la més petita idea del que passava al meu voltant. Treballava unes 18 hores al dia. Bevia, fumava, tenia molt sobrepès. Em trobava completament perdut”.
Per la seva banda, el Yamada recupera el somriure llegint contes als nens a Tòquio. “He treballat durant 38 anys. Me’n recordo molt bé de l’últim dia de treball. Els meus col·legues em van regalar un ram de flors i una ampolla de xampany Dom Pérignon. Aquella nit vaig arribar tard a casa”… “Hi ha una expressió que significa “fulles seques mullades”. S’utilitza per als jubilats que no tenen res a fer. S’aferren a les seves dones. Com fulles seques enganxades a les sabates”.
Estem parlant d’Almost there, documental dirigit per la suïssa Jacqueline Zünd. Pura sensibilitat, amb una forta càrrega de malenconia i solitud. Un retrat introspectiu d’una estètica impecable. Pàgina oficial aquí
Bona setmana!
