Dimarts 16 de gener de 2018
Fundació Bosch i Cardellach. Indústria, 18
19.30 h
Entrada lliure
El disseny de la barítona
La barítona, com a possible company baix de tenora, va despertar un notable interès a la primera meitat del segle XX, però cap constructor gosà emprendre’n la creació. El disseny científic l’ha fet ara possible, el gran avantatge del qual és que abans de construir un prototip autèntic pot avaluar amb rapidesa molts prototips virtuals.
Per a aplicar-lo cal conèixer el funcionament acústic de l’instrument i com les seves característiques físiques determinen les seves característiques musicals com són l’afinació, espontaneïtat, variacions tímbriques, capacitat per a tocar piano i forte. La veu de la barítona ha estat reconeguda pels músics de la cobla com de la família de la tenora i el tible. Aquest era el gran repte. A partir d’aquí ja seran els propis músics qui promoguin retocs que la millorin, com van fer amb la tenora de Toron. Ara per ara la dificultat que limita la difusió de la barítona és l’escassetat d’obres composades a aquest instrument.
La creació de la barítona, desenvolupada en un programa de recerca de l’IEC, va ser possible gràcies a un equip interdisciplinari, format per enginyers, físics, músics i constructors, i per la recerca feta al llarg de quaranta anys sobre l’acústica de les xeremies de la cobla.
