Fina Miralles. Paraules fèrtils 1972-2017

0
Fina Miralles

Del 14 de febrer al 29 d’abril al Museu d’Art.
Museu d’Art de Sabadell. Doctor Puig, 16
Entrada lliure

Fina Miralles. Paraules fèrtils 1972-2017 

Exposició produïda amb motiu de l’edició de l’arxiu textual de l’artista en quatre volums, publicats per la Fundació Ars amb la col·laboració del museu.

L’exposició, comissariada també per Maia Creus, desplega l’univers textual i visual de Fina Miralles amb la presentació de la major part de l’arxiu de textos acompanyats d’una selecció de documents originals i d’obres de la col·lecció del museu, recreant l’escenari de recerca que ha donant lloc a l’edició dels textos de l’artista.

Aplega els escrits originals de Fina Miralles (Sabadell, 1950) que conserven tant el museu com la Fundació Ars, així com quaderns d’obra, una selecció d’obra sobre paper i pintura. Igualment, mostra una selecció de textos, escrits però també llegits per la mateixa artista. Paraula i traç expliquen l’univers creatiu de Fina Miralles.

Un sol arxiu textual en quatre volums

Cada un dels documents escrits, llibretes i dietaris que configuren el corpus textual de Fina Miralles respon a una escriptura de la immediatesa sovint escrita, en primera instància, per no ser publicada. Això explica el fet que en una mateixa llibreta s’hi apleguin el relat líric, a vegades èpic, el diàleg, la cançó, la faula, el conte o l’aforisme, així com el relat autobiogràfic, el text de reflexió de caire filosòfic i estètic, o la transcripció inspirada d’experiències d’unitat amb la natura o en relació directa amb els móns subtils de l’esperit.

L’edició d’aquests textos proposa quatre mirades transversals presentades en quatre volums.

1. La vida, la llavor, la flor, el fruit

Textos que tenen a veure amb la seqüència i el flux de l’autobiografia. Moments d’escriptura que sorgeixen en el temps present de l’experiència vivent. Però també d’escriptura feta en el temps del record, de la memòria, que és el temps de la narració com a pràctica de consciència i significació.

2. Sento el so de l’arrel, la soca, l’arbre

Posa en relació aquells textos que parlen de la casa, la natura, el paisatge i de l’obra d’art com a formes d’arrelament i de pertinença. Escriptura, doncs, de relació i de vincle. De retorn simbòlic a casa fent-ne el centre del món des del recolliment. Correspondència entre microcosmos interior i Cosmos.

3. Passatge de la Llum. Déu a la terra, el Cel a la terra

L’escriptura que parla del cos i de l’ànima com una sola cosa. Textos que posen en relació allò corpori, material, amb allò espiritual. Una escriptura que a vegades voreja l’experiència del sagrat i convoca allò diví que hi ha en l’humà. Textos que fan baixar Déu a la terra perquè ens faci companyia i per pensar allò intel·ligible, allò ocult, allò infinit.

4. L’amor és la gran força

L’escriptura que celebra la gran força transformadora de l’amor que és, en primer lloc, reconeixement i agraïment i, en segon lloc, camí de llibertat. Textos que convoquen l’ordre simbòlic del llenguatge. Llengua materna, llengua d’origen que ensenya la relació entre les paraules i les coses, i també, una manera d’entendre el món.

Activitats paral·les al voltant de l’exposició
  • Diumenge 4 de març, a les 12h: Visita guiada a l’exposició a càrrec de Maia Creus, comissària de l’exposició.
  • Dissabte 7 i 14 d’abril, a les 11h: Donar cos a les paraules. Taller d’immersió en l’escriptura de Fina Miralles, a cura de Maia Creus, Assumpta Bassas i Judit Vidiella. Gratuït. Places limitades, prèvia inscripció.
  • Dissabte 28 d’abril, a les 18.30h: Oferir paraules. Performance col·lectiva, A l’Estruch. Fàbrica de creació de les arts en viu, Sala 1. Gratuït. Places limitades, prèvia inscripció.

Amb la col·laboració de l’Estruch. Fàbrica de creació de les arts en viu, l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, l’IES Vallès, l’Associació de dansa contemporània de Sabadell, ESDI, el Màster de recerca en educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Facultat d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i el Màster en estudis de la diferència sexual de DUODA.

El fons Fina Miralles del MAS. Obra i paraula

El de novembre de 1999, el MAS va acceptar la donació d’un conjunt d’obres d’art (dibuixos, pintures, projectes, llibretes i àlbums), documentació i bibliografia diversa (retalls de premsa, arxiu fotogràfic, catàlegs, etc.) de Fina Miralles, que en termes generals configuren la seva trajectòria artística. D’aquesta manera, el museu es convertia en el centre de referència per a l’estudi i la difusió d’una de les artistes més destacades de l’art contemporani català i internacional.

L’any 2015 les dues entitats van iniciar la col·laboració per a l’estudi, la investigació i la difusió dels escrits de Fina Miralles. Durant aquests anys s’han transcrit tots els documents escrits per l’artista que hi ha dipositats al MAS i a la Fundació Ars i la historiadora, Maia Creus, n’ha fet una lectura crítica basada en quatre perspectives que donen lloc a quatre mirades a l’entorn dels textos i de l’obra visual de Fina Miralles.

-Publicitat-