Dilluns 19 de febrer de 2019
Alliance Française. Sant Joan, 35
20.00 h
Entrada lliure
L’effect aquátique
El títol de la pel·lícula pòstuma de Sólveig Anspach, suggereix una immersió en un dels elements de les cosmogonies tradicionals de l’Occident que, juntament amb el foc, la terra i l’aire, ha alimentat des de sempre les filosofies i els ritus de totes les religions. L’aigua, amb la seva essència demiúrgica i els seus caràcters femenins i fecundants, constitueix, efectivament, el component fonamental d’aquesta cinta que va ser presentada a la quinzena de realitzadors del Festival de Cannes 2016.
Tot i que les propietats simbòliques de l’aigua hi són molt presents, cal assenyalar que l’espai en el qual es desenvolupa l’acció en la primera part de la pel·lícula no és precisament d’allò més mític. La piscina Maurice Thorez de Montreuil -una localitat situada a les afores de París- és el marc on Samir, un noi de timidesa malaltissa, intentarà conquerir a l’Agathe, monitora de natació que desconfia dels homes i que remet al model de la garçona, fent-se passar per un principiant que no sap nadar. L’interès de la cinta es troba en la capacitat de compaginar la dimensió màgica inherent a l’aigua amb l’ambient proletari de Montreuil, que dóna peu, també, a una alegre sàtira de l’administració a través de la figura entremaliada i ridícula del director de la piscina que transgredeix els seus drets i utilitza la piscina per satisfer les seves finalitats personals.
