Del dimarts 6 de febrer al 8 d’abril del 2018
Museu d’Art de Sabadell. Doctor Puig, 16
Entrada lliure
Plou neva pinta
La mostra vol apropar les noves perspectives de la pintura contemporània a tot tipus de públics. La mostra reflexiona al voltant de l’anomenada “pintura expandida”, que en lloc de basar-se en l’ús dels pinzells o la matèria pictòrica, comprén també com a obres pictòriques produccions que parteixen de l’espai, el gest, l’objecte, la fotografia o, fins i tot, dispositius digitals. Aquestes noves tècniques eixamplen els límits tradicionals de la pintura per convertir-la en una tècnica multidisciplinària que els artistes han fet evolucionar al llarg dels segles XX i XXI a partir de la investigació i l’experimentació.
L’exposició es distribueix en quatre àmbits -el marc, el suport, el color i el gest-, que porten el nom d’aquells elements que han caracteritzat històricament la pintura, amb l’objectiu de descobrir quines noves aproximacions hi realitzen diferents artistes que hi participen, que són:
Daniel García Andújar (Almoradí, 1966). Artista visual, activista i teòric de l’art. Un dels principals exponents del Net.art. a Espanya és fundador de Technologies To The People i membre d’irational.org. Representant del Pavelló de Catalunya a la Biennal d’Arts Visuals de Venècia 2009. Del gener a l’abril del 2015, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, organitzà una exposició individual integral del seu treball comissariada per Manuel Borja-Villel titulada “Sistema Operativo”.
Ignasi Aballí (Barcelona 1958) proper a les pràctiques conceptuals que desenvolupa la seva obra en formalitzacions, tècniques i materials diversos. La seva obra s’ha exposat a centres com ara el Drawing Center (Nova York), la Biennal de Venècia del 2007, al MACBA (Barcelona), Ikon Gallery (Birmingham) i ZKM (Karlsruhe, Alemanya), entre altres. La seva obra és una reflexió sobre els límits d’allò artístic i la seva relació amb la vida quotidiana, d’on l’artista extreu bona part dels seus materials.
Miquel Mont (Barcelona, 1963). Artista que explora els límits de la pintura des d’un punt vista absolutament formal, en el qual el que interessa és la manera de tractar-la i de fer-la servir. A les obres dels anys vuitanta i noranta treballa la pintura des de la seva densitat, fins a convertir les seves peces gairebé en objectes de tres dimensions.
Ignacio Uriarte (Kesseld 1972). Treballar en administració d’empreses li proporcionà un bagatge que posteriorment ha exterioritzat en la seva trajectòria artística, ja què sovint utilitza materials que normalment s’associen amb una oficina: els cartutxos de tinta cúbica, clips de paper, gargots en un post-it- i les obres resultants són comentaris sobre les accions del dia a dia en el qual molts de nosaltres realitzem.
Belén Uriel (Madrid, 1972). Artista que parteix d’experiències a partir del disseny i l’arquitectura i la seva interacció social, es caracteritza per la transformació d’objectes industrials o artesanals de la vida quotidiana en altres materials , extraient el significat original dels elements i dotant-los de noves formes i significats. La seva formació s’ha desenvolupat entre Madrid , Londres i Lisboa.
Fina Miralles (Sabadell, 1950). Una de les figures més destacades de l’art conceptual català. La seva obra parteix de l’observació dels diferents materials i del seu entorn, especialment de la relació entre l’home i la naturalesa. Es centra en la dicotomia natural- artificial, la no manipulació de la matèria, el canvi de context a la naturalesa i fora d’ella, les relacions del cos amb la naturalesa, la manipulació psicològica, la socialització i la pèrdua. Tota la trajectòria de Fina Miralles ha sigut un diàleg ininterromput entre el de dins i el de fora, en el que es pensa i el que es veu.
Exposició organitzada pel Centre d’Art La Panera i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.
