Del 2 de maig al 8 de juliol de 2018
Museu d’Art de Sabadell. Doctor Puig, 16
Entrada lliure
Dibuixant Sabadell. Del plein air a l’urban sketching
L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar dos fenòmens amb cent anys de diferència que tenen en comú el fet social de pintar o dibuixar en grup a l’aire lliure, fora de l’estudi de l’artista. Els pintors agrupats a finals del segle XIX al voltant de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i els urban scketchers són dos col·lectius que han centrat la seva mirada en la ciutat i el seu rodal. La mostra ofereix totes aquestes mirades, un extens retrat de Sabadell, dels seus racons urbans i dels espais propers, i explica les semblances i diferències entre les dues realitats.
Col·lectiu de pintors de finals del segle XIX
A mitjans del segle XIX els pintors van fer una elecció d’estil i van sortir de l’estudi amb la finalitat d’utilitzar la llum natural per a estudiar i aconseguir determinats efectes que després podrien aplicar a les seves composicions. Les claus perquè aquesta moda esdevingués popular van ser la comercialització dels tubs de pintura a l’oli i la millora dels cavallets, més lleugers i transportables. El pintors acadèmics de la ciutat, influïts probablement pels pintors olotins, aviat van adoptar el costum de sortir a pintar a l’aire lliure pels voltants de la ciutat perquè la ciutat no era encara un tema per l’art. El rodal, el Ripoll, el bosc de Can Feu i les ermites i santuaris van convertir-se en llocs susceptibles d’ésser pintats. Els acompanyaven també altres artistes, escriptors i intel·lectuals i les sortides esdevenien veritables excursions amb un component social molt marcat.
Encapçalats per Joan Vila Cinca, Joan Figueras, Marian Burguès i Joan Vilatobà, el grup es va anar engrandint amb pintors coetanis i amb els seus deixebles. Apareixen documentats sovint en aquestes excursions noms com els pintors Ramon Quer, Miquel Sallarès, Josep Espinalt, Antoni Coll, Francesc Sanahuja Antoni Vila Arrufat, Josep i Antoni Pous Palau, Domingo Soler, Llorenç Lladó, Màrius Vilatobà, Pere Gorro, Joan Vilapuig o Enric Palà. També els dels fotògrafs Francesc Pulit, Josep M. Ballester, Albert Rifà o Rafel Molins, probablement entre altres els noms dels quals no ens han arribat. Aquesta exposició ofereix una nova mirada a moltes obres d’aquests autors que mai s’han exposat.
L’urban sketching
Moviment mundial de dibuixants, no necessàriament professionals, que es va formar virtualment l’any 2007 de la mà del periodista i il·lustrador Gabriel Campanario. Aquest dibuixant nascut a Catalunya i actualment resident a Seatle, es va adonar del fet que cada vegada més els dibuixants compartien les seves creacions a través de la xarxa i va crear un grup a la web Flikr amb l’objectiu que els dibuixos es difonguessin arreu.
Els urban sketchers surten al carrer i capturen imatges del món amb dibuixos i esbossos. La seva finalitat és fomentar el dibuix in situ i l’observació directa de la vida urbana. És un moviment amb plena consciència, com ho demostra el fet que s’ha establert un manifest traduït a més de dotze llengües en el qual declaren els propòsits que els mouen:
Dibuixem “in situ”, a cobert o a l’aire lliure, capturant directament el que observem.
Els nostres dibuixos expliquen la història del nostre entorn, dels llocs on vivim i on viatgem.
Al dibuixar documentem un lloc i un moment determinat.
Som fidels a les escenes que presenciem.
Celebrem la diversitat d’estils de dibuix i utilitzem qualsevol tipus d’eines i suport.
Ens ajudem mútuament i dibuixem en grup.
Compartim els nostres dibuixos a Internet.
Mostrem el món, dibuix a dibuix.
Dibuixant Sabadell
Tot i els seus pocs anys d’existència, el moviment ha pres una dimensió global. Sota el lema “Veure el món dibuix a dibuix”, el seu medi és la ciutat, tot i que el paisatge natural també els atrau. La majoria porta llibretes i utilitza llapis, tinta i aquarel·la, però alguns utilitzen altres suports i tècniques. Malgrat que hi ha qui treballa en solitari, acostumen a organitzar trobades per dibuixar un lloc concret, en les quals ningú dibuixa exactament el mateix però entre tots ho dibuixen tot. Més enllà d’aquestes sessions i trobades, el que defineix el moviment és que els dibuixants urbans se serveixen d’Internet i les xarxes socials per compartir els seus treballs i experiències.
A Sabadell aviat van sortir artistes i dibuixants que es van deixar seduir per l’urban sketching. Alguns es van consolidar com a col·lectiu, com Dibuixant Sabadell, un grup d’antics alumnes de l’Escola Illa que el 2012 van decidir seguir amb la pràctica del dibuix in situ i actualment tenen un important i actiu grup de seguidors. El que va començar com a trobades informals entre amics i amigues amb paper i llapis a la mà s’ha anat transformant mitjançant el diàleg que el dibuix permet tenir amb l’entorn, va anar agafant consistència i creant vincles. La pràctica del dibuix va portar a l’experiència i poc a poc les seves llibretes es van omplir d’històries, comunitat, patrimoni i, en definitiva, vida.
