Dimecres 18 d’abril de 2018
Alliance Française. Sant Joan, 35
19.30 h
Entrada lliure (copa de vi inclosa)
Guillem Gavaldà (Cerdanyola del Vallès, 1997)
Febrer, així d’esmús, em llesca el cordó umbilical el 1997. Esmús, rom i espuntat és com neixo; esprimatxat, descalç i contrafet i amb una barba, que em creixia, policroma.
Llavors creixo brut i embriac: desmembrant-me de matinada entre la son i la poesia. Em perforo l’orella amb agulla i faig Estudis Clàssics a la Universitat Autònoma de Barcelona. I aleshores afloren Arquíloc, Safo de Lesbos, Homer, Aligheri, Blai Bonet, Rodoreda i la violència d’Abramović. Però l’amor me’l fan els textos bíblics i la filologia sacra.
És l’any 2016 quan neix Fam bruta (AdiA Edicions – LaBreu Edicions – Cafè Central), el meu primer poemari, guardonat amb el Premi Francesc Garriga, i l’any 2017 sóc premiat amb el Miquel Bauçà de Felanitx amb la meva segona obra poètica, Brànquies (AdiA Edicions). La meva obra ha estat traduïda al castellà i al turc.
Tot crear, segons jo, escalaborna. I tot és crear. Doncs la paraula fendeix, esmussa, a tall de violència.
Lluís Calvo (Saragossa, 1963)
Ha publicat vint-i-dos llibres de poesia, entre els quals La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L’estret de Bering(Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del Segle, 2001), El buit i la medusa(Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès editors, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al ras (Perifèric, 2007), Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008), Col·lisions (3i4, 2009), Estiula (LaBreu, 2011), Llegat rebel (Edicions Terrícola, 2013), Selvàtica (Lleonard Muntaner, 2015), Talismà (LaBreu, 2017) i Llum a l’arsenal (Lleonard Muntaner, 2017), una antologia que aplega cent poemes des de l’any 1987 fins ara.
S’han traduït poemes seus al castellà, a l’anglès, a l’italià, al francès, al portuguès i al polonès, i ha estat antologat en més de vint publicacions, nacionals i internacionals.
Ha publicat tres assaigs: Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006), Baules i llenguatges (3i4, 2011) i El Meridià de París (Edicions Poncianes, 2016). També és autor de quatre novel·les, entre les quals Aconitum (Edicions 62, 1999) i L’endemà de tot (Raig Verd, 2014).
Ha exercit també la crítica literària, amb nombrosos articles sobre literatura i pensament, publicats en revistes i obres col·lectives, amb una especial dedicació a la poesia jove. Com a crític ha centrat la seva atenció en autors com Màrius Sampere, Carles Hac Mor i Joan Ponç, entre d’altres. Entre els premis que ha rebut destaquen l’Amadeu Oller, Miquel de Palol, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, Vicent Andrés Estellés (premis Octubre), Rosa Leveroni, el premi de la crítica Serra d’Or i el Quima Jaume de reconeixement a la trajectòria literària.
