Dissabte 9 de juny de 2018
L’Estruch. Sant Isidre, 140
18.00 h
Entrada lliure
Figures del cos
Jordi Alomar dedica la seva estada a la recerca comissarial enfocada a la biennal IF Barcelona (plataforma per a la redefinició del teatre visual, de figures, objectes i titelles) plantejada pel 2018-19 amb l’eix temàtic de “Figures del cos”. En aquesta ocasió se centra en el tractament del cos figurat des de pràctiques escèniques i performàtiques que poden encabir-se dins de l’ampli espectre del considerat teatre visual.
Essay for a missing script. Act I
A partir d’un guió no portat al cinema escrit per Guattari, el projecte pren la idea de recorregut, d’assaig i error, per confrontar-ho amb la idea d’èxit, de resultat, de format tancat. Prenent la idea d’assaig en la seva més àmplia accepció com a exercici visual, com a cos textual, com a pràctica prèvia a l’acció i replantejar-se així una altra manera de guionitzar. Jaramillo s’interessa per les esquerdes de la història, els relats en els marges i com es produeixen i construeixen els discursos. Localitza la seva pràctica en les tensions polítiques que es projecten en allò quotidià, analitzant-los amb els dissensos que es plantegen entre llocs, successos i accions.
Abel Jaramillo (Badajoz, 1993), llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Castella-la Manxa i Universidade de Lisboa, amb Màster en Art Contemporani, Tecnològic i Performatiu per la UPV/EHU. En la seva condensada trajectòria alberga un bon nombre d’exposicions col·lectives: Harriak / Eremuak (Güeñes); Embarrat, La Gran Màquina IV (Lleida); Un món ideal, Fabra i Coats (Barcelona), algunes d’elles individuals com la d’ Aldama Fabre Gallery, Bilbao. I participat en residències i premis com Bilbaoarte (Bilbao) o Miquel Casablancas (Barcelona)
Patiño. Laughing out loud
El seu treball abasta l’àmbit de la música i l’art electrònics. Està centrat en les propietats esculturals del so sintètic mentre explora els límits del concert, l’esdeveniment públic i la instal·lació on tendeix a contenir diferents estratègies en relació amb l’espai i formats de presentació, i on combina so, llums, text, imatge o elements de la música electrònica primerenca. En aquest cas la peça gira entorn a les qualitats de repetició i inversió, i la recerca psicoacústica en l´idea dels riures malèvols d’un pallaso. L’Actor Secundari Bob dels Simpsons, en la versió llatinoamericana, es diu Bob Patiño.
Rubén Patiño, ha estat involucrat des del 2013 amb N.M.O, una unitat aeròbica militaritzada que, juntament amb el percussionista Morten J. Olsen opera en un territori híbrid entre la música disco, la performance i creatives formes d’especialització del so. Això és el que ells anomenen “Military Danceable Space Music o Fluxus Techno”. També ha col·laborat amb Arnau Sala, aka Exoteric Continent, i amb Roc Jiménez de Cisneros com a Super-boredom en una sèrie de peces d’àudio multicanal que usen una estructura temporal extremadament rígida.
