Fins el 7 d’octubre de 2018
Macba. Plaça dels Àngels, 1 Barcelona
Laborables: d’11 a 20 h / Dimarts no festius, tancat / Dissabtes, de 10 a 20 h
Diumenges i festius, de 10 a 15 h; 24 de setembre, de 10 a 20 h
«La comèdia depèn d’una ruptura amb l’ordre racional. Disloca perspectives i juxtaposa accions separades com si es corresponguessin. La sensació desorienta, crea patrons de mosaics aleatoris i capes inquietants. L’absurd té el poder de deconstruir.» Melanie Smith
Melanie Smith va néixer al Regne Unit el 1965, però ha desenvolupat la seva carrera en l’escena artística mexicana des dels anys noranta. El 1989 Smith va deixar enrere les tensions polítiques i econòmiques del Regne Unit de Thatcher per instal·larse a Mèxic, on ha estat testimoni de l’impacte de la modernització capitalista, la globalització neoliberal i l’hiperconsumisme, el desenvolupament d’una economia informal paral·lela als sistemes tradicionals de manufactura, i les fallides contínues o el col·lapse de la modernitat. Tots dos contextos –el mexicà o, en sentit més ampli, llatinoamericà, i el britànic o, més extensament, la cultura anglosaxona o eurocèntrica– són essencials en la seva obra.
Malgrat que Smith no es defineix com a pintora i treballa amb una gran varietat de mitjans, tots estan impregnats d’una singular i persistent referència a la pintura. La present exposició manlleva el títol d’una de les primeres obres de Smith, una instal·lació que incorpora un seguit de pintures col·locades l’una davant de l’altra. Smith desplega un joc continu entre farsa (en el sentit d’absurd, burla o paròdia) i artifici (entès com a artificialitat i engany i, en última instància, com l’«artifici de la raó») i aplica aquests conceptes a la societat contemporània i al que s’ha anomenat «modernitat barroca».
Aquesta exposició recorre l’obra de Smith des de principis dels noranta fins avui. Més que seguir una disposició cronològica, s’organitza segons una sèrie de temes o motius aparentment simples que són recurrents en la seva producció: Abstracció, Urbà, Color, Cos, Arqueologia, Natura i Escala. Aquesta disposició permet juxtaposar obres produïdes en moments diversos de la carrera de l’artista i posar-ne de manifest les continuïtats i alhora les tensions, els conflictes, la irracionalitat i el caos. La mateixa Smith ha definit el seu corpus com un «palimpsest gegant».
