Anna Fité: «I si el Pare Noel fos en realitat una dona?»

0
anna fité
L’escriptora i guionista sabadellenca presenta els seus dos nous contes sobre possibles realitats alternatives del Nadal

Anna Fité (Sabadell, 1958) es va estrenar com autora de teatre infantil amb Blancaneus i la Reina Vanitosa i El somni del Petit Turquesa, però aquest Nadal ens torna a sorprendre amb una novetat editorial per partida doble: La Mare Noel El Pixaner (La Galera), una manera d’explicar les festes als més menuts, però, com és habitual en ella, d’una manera diferent. Qui també va ser guionista de Barri SèsamLos LunnisNissaga de Poder, Laberint d’Ombres, El cor de la ciutat o Ventdelplà, ha presentat aquest dimarts al vespre els sues contes a La Llar del Llibre de la seva Sabadell natal. N’ha parlat en una entrevista amb NacióSabadell.

– Dos contes d’un sol cop!

– Sí, és una col·lecció nova, però que de seguida ha connectat amb els primers lectors. Després de dos títols hem volgut fer-los un regal especial de Nadal amb aquests dos nous contes de temàtica directament relacionada amb aquestes festes, tan màgiques per a ells.

– I de què van?

– Tota la col·lecció parteix de la pregunta “I sí…?”: i si les llegendes i contes tradicionals que coneixem actualment haguessin tingut un origen diferent, i que en anar-se transmetent oralment, les històries s’haguessin anat transformant? A partir d’aquí juguem amb les possibilitats, per exemple: i si el Pare Noel, en realitat fos una dona, però com que portava una bufanda blanca, al veure-la de lluny volant dalt del seu trineu, tothom l’hagués confós amb un avi amb una barba molt llarga?

– Aquesta és bona, podria ser! 

– I amb El Pixaner igual: i si poc després que un àngel els anunciés als pastors de Betlem el naixement més famós de la història, amb les presses per anar a adorar el nen, hagués caigut un tronc encès i el foc hagués començat a escampar-se pel campament sense que ningú se n’adonés … excepte el Pixaner…?! I així surt a la llum un fet que ha estat amagat durant molts anys per culpa del Caganer?

– Seria un gir en la història! Tot va adreçat als més menuts oi?

– Sí, als nens i nenes que comencen a llegir per ells mateixos; són contes amb molta il·lustració, uns dibuixos preciosos de la Cuchu, i un text que de vegades rima i té força tocs d’humor, i que explica una història tendra i simpàtica a la vegada.

– En el cas de La Mare Noel, és un principi d’igualtat? 

– L’objectiu és jugar amb les diferents possibilitats que puguin suggerir els canvis dels protagonistes que coneixíem fins ara. Un dels contes que ja hem publicat és La Ratolineta Pérez, però que no suplanta pas el famós ratolí, sinó que és una germana seva que, gràcies al seu olfacte tan fi, és capaç de trobar a qualsevol lloc del món les dents de llet que es perden sense voler quan cauen. Els dos germans es complementen i fan un equip fantàstic, sense que un tregui lloc a l’altre. Perquè tot aquest joc que proposem el fem amb molt respecte pels contes clàssics i les nostres llegendes, per descomptat.

– I en el cas de l’altre conte, El Pixaner, és irreverent el títol?

– És enjugassat i simpàtic. És que hem pensat que ja tocava homenatjar el Pixaner, que va fer el pipí més afortunat i generós del primer Nadal de tots els nadals. I pel que estic notant, ha atret força l’interès dels petits lectors, que se’l miren amb complicitat i admiració.

– A la presentació d’ahir es va rodejar de menuts, que van fer una petita cantada de Nadales.

– És un regal poder comptar amb la participació de la coral de petits de l’escola de música Praeludium! Quan faig presentacions m’agrada que hi hagi sorpreses i que siguin atractives pels qui tenen l’amabilitat de venir a conèixer les novetats. I sempre tinc la sort de poder-les realitzar gràcies a les persones fantàstiques que s’hi impliquen generosament.

– I ara, quins projectes té entre mans?

– Uff…! D’entrada nous contes per aquesta col·lecció… De cara a Sant Jordi coneixerem El Caputxet Verd i una noia molt espavilada que… vivió hace mucho tiempo en un hermoso lugar de La Mancha, entre molinos de viento.. I una mica més a llarg termini, espero poder publicar la novel·la infantil en la que estic treballant ara, sobre un joglar que escampava amor i rialles per on passava.

(entrevsita publicada al Nació Sabadell. Albert Segura)

-Publicitat-