Divendres 18 gener 2019
Teatre Principal. Sant Pau, 6
21.00 h
Entrades: 15€ / compra online
En un Miralh. Mos Azimans
La proposta de Mos Azimans recupera la veu del poeta Bernart de Ventadorn (1147-1170), amb totes les dificultats de reinterpretació que això comporta.
Laia Frigole, arpa, cant
Míriam Encinas Laffitte, flautes i percussió
David Codina i Bochs, organetto
Pau Marcos Vicens, viella i direcció artística
Meravellar-se, admirar
“En la més coneguda de les seves cançons, Can vei la lauzeta mover, el mirall és la imatge amb què Bernart de Ventadorn canta els ulls de la seva estimada, ulls que han estat la causa de la seva perdició.
Però el mirall dóna títol a aquest programa també per altres motius. Un d’ells es troba en les arrels mateixes de la paraula. El verb llatí miror, d’on vindria miralh, significa “meravellar-se, admirar”, i és certament meravellats que ens hem apropat a aquests cants, portats per la força d’un imant que ens atreu i ens orienta.
Malgrat que el pas del temps ens allunya del moment en què van ser “trobades”, aquestes cançons irradien una vivacitat i una força poètiques colpidores. Hi ha una distància, però, que no ens permet accedir-hi directament, plenament, i aquesta és la distància que separa, com un tall, el signe escrit del so, de l’expressió que pretén consignar. Estem obligats a ser lectors d’uns chans que són, en la seva essència, oralitat. Així la nostra lectura serà per força una relectura, una especulació i amb sort, un reflex, una reflexió, un acostament.
A finals del segle XII, en el seu De amore, Andreas Capellanus defineix l’amor com una passió natural que neix de la visió de la bellesa d’una persona i del pensament obsessiu sobre aquesta bellesa, de manera que s’arriben a desitjar per sobre de tota altra cosa les abraçades de l’altre. Ens diu també que un amor que no arriba a ser correspost, el que ell anomena amor singular, és una passió no recíproca que només aconseguirà turmentar l’enamorat.
En la que es podria prendre per la història d’un desamor fatal, que va de l’enamorament eufòric que transforma la neu en camps de flors fins a la mort figurada del poeta que abandona el cant i defuig l’amor, Bernart de Ventadorn canta el desig, la por, el plaer, el neguit, l’espera i la desesperança, l’alegria i el dolor… canta aquesta Amors canviant, poderosa, insondable”. Pau Marcos Vicens
Programa
Non es meravelha s’eu chan
Chominciamento di gioia
London, British Library, MS. Add. 29987
En cossirer et en esmai
Constantia
Faenza, Biblioteca Comunale 117
Ara no vei luzir solelh
Tant ai mo cor ple de joya
Tant com je vivrai · Adam de la Halle (s.XIII)
Paris, BnF, fr. 25566
Can l’erba fresch’e·lh folha par
Can vei la lauzeta mover
Estat ai com om esperdutz (instr.)
Ab joi mou lo vers e·l comens (instr.)
Ab joi mou lo vers e·l comens
