Del divendres 25 de gener al 5 d’abril 2019
Galeria Sis. Travessia de la Borriana, 6
Entrada lliure
Fulls de Son. Oriol Vilapuig
Conjunt de treballs que s’organitza a partir d’un seguit d’experiències i metodologies reiterades que vénen determinades per la seva inscripció en un suport, un lloc i un temps.
L’eix central de l’exposició el constitueix una peça composta per quaranta-dos dibuixos
que dona títol a la mostra. Aquests dibuixos s’ordenen i es mostren a partir d’algunes
idees metodològiques:
El retornar
Com a forma constitutiva de l’ésser i que és present en un dels dibuixos inicials que inclou la pròpia sèrie. Una incitació a pensar el temps i la seva construcció, entenent el mateix gest de retornar com una forma reiterada d’habitar espais comuns en el desig d’inscriure’ns i compartir el llenguatge com a forma d’experiència.
La paraula “fulls”
Fa referència aquí a un suport (uns quaderns de dibuix que mesuren aproximadament 30 x 30 cm que recullen anotacions i estudis diversos). Però també defineix una actitud de recorregut que podríem qualificar d’assagística i erràtica per la seva forma oberta i en constant construcció. Aquest suport, construeix un dispositiu on la cita i el muntatge donen lloc a un espai de col·lisió d’improbabilitats que, com un mosaic, contraposa allò que és ordenat, compacte i unitari a allò trossejat i fragmentari.
Aquests fragments els constitueixen, en la majoria dels casos, referències a la cultura i l’art en autors com Henry Michaux, Morton Feldman, Pascal Quignard, Hans Holbein o Giovanni Bellini. I tot això per suggerir experiències a l’entorn del temps, el llenguatge, el cos, l’art, l’absència, l’erotisme, el desig i la mort.
“Son”
Indica un lloc, el d’un petit poble del Pirineu català on han estat realitzats la major part dels dibuixos que constitueixen la mostra. La pròpia polisèmia del mot* deixa veure l’obertura de significats del propi treball incidint indirectament en certs aspectes onírics i inconscients de la sèrie. També cal assenyalar la ressonància indirecta del títol amb els poemes que René Char va agrupar sota el títol de Feuillets d’Hypnos [Fulls d’Hipnos].
Tanca la mostra una seqüència de dotze dibuixos i una fotografia que es mostren
com a resposta a una citació extreta d’un dels poemes de Georges Trakl (1887-1914),
incidint també en una manera de fer erràtica i “poètica” en la construcció de sentit.
