Dijous 14 de febrer 2019
Casal Pere Quart. Rambla, 69
19.30 h
Entrada lliure
L’esclat que ara m’ofrenes
Volum editat per Curbet Edicions que recull l’obra poètica de Lluís Casals, advocat, polític i escriptor sabadellenc, i pare de Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural.
L’acte comptarà amb la participació de Pep Sans i Datzira, curador de l’obra; els poetes Antoni Clapès i Feliu Formosa; Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, i Isabel Casals i Couturier.
La recuperació de l’extensa obra poètica, en la seva major part inèdita, de Lluís Casals Garcia (1912-1993), ha de contribuir a rescatar de l’oblit una figura decisiva per a la vida i la cultura de la seva ciutat, Sabadell, i també, sens dubte, per a la vida cultural, literària i política de Catalunya, la nació que va estimar, defensar, servir, i per la qual va lluitar, tot convivint amb altres grans figures de la nostra convulsa història, que li van ser amics i companys de generació: Salvador Espriu, Joan Teixidor, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Josep Maria Boix i Selva, Tomàs Lamarca… Al costat d’aquests companys, Lluís Casals va compartir experiències amb els membres de la famosa Colla de Sabadell. El gran Joan Oliver-Pere Quart li deia l’any 1982 en una carta: «tu ets el darrer de la Colla». (Feliu Formosa)
Lluís Casals i Garcia (Sabadell, 1912-1993)
Va ser un advocat, polític i escriptor català. La seva activitat cultural i intel·lectual fou molt intensa. Va coincidir i va entaular amistat amb diversos escriptors de la Colla de Sabadell (Joan Oliver i Sallarès, Francesc Trabal i Benessat, Armand Obiols), quan alguns van ser cridats a crear l’Agrupació d’Escriptors Catalans, per salvaguardar el màxim que es pogués de la cultura catalana durant la Guerra Civil, tot i que no se l’ha considerat un membre actiu de la Colla de Sabadell. Anteriorment, l’any 1934, havia format part d’un grup d’intel·lectuals que va crear LEDA (Les Edicions d’Ara), amb Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ignasi Agustí, Joan Teixidor i Tomàs Lamarca, amb el propòsit de reunir prou públic per assegurar, per subscripció, la viabilitat d’edicions de poesia avantguardista.
Durant la Guerra Civil espanyola va combatre amb l’exèrcit republicà i, un cop acabada i després de passar pel camp de concentració d’Argelers, es va haver d’exiliar a la ciutat d’Avinyó, durant set anys. Quan els alemanys nazis van envair França, es va afegir a la Resistència i aquest fet féu que el Govern francès li acabés concedint la Legió d’Honor. En aquest context va ser quan va conèixer Augusta Couturier, professora de matemàtiques, que acabà sent la seva muller. L’any 1945 nasqué la seva primera filla, Muriel, i un any després decidiren fer una visita ràpida a Sabadell per presentar-la a la família. Un cop a Sabadell li van retirar el passaport i la família es va haver de quedar, forçosament, a la ciutat.
Entre els anys 1985 i 1993 va col·laborar amb la revista Quadern de les Arts i de les Lletres de Sabadell, escrivint sobre autors i personatges sabadellencs i sobre diversos temes culturals. També va ser vicepresident de la Fundació editora d’aquesta revista.
