Acadèmia de Belles Arts. Passeig Manresa, 22
Entrada lliure
Tamed Gods, Chiaroscuro i Synesthesic Landscapes. Exposicions
TAMED GODS de Carles Piera Claramunt. Fins el 9 de març. SALA 1
TAMED GODS és la nova religió nascuda de les trucades Mitologies Contemporànies de l’artista Carles Piera Claramunt. De la mateixa manera que si d’un símbol es tractés, aquestes mitologies no pretenen ser explicades per complet. No pretenen reduir-se a un únic sentit, presenten múltiples aspectes entrellaçats que afecten a molts nivells diferents del nostre present i per tant de la nostra “mitofanía” o consciència mítica contemporània.
Com tota creença religiosa, es basa en la suposició de l’existència d’algun ésser o éssers superiors que es consideren divinitats o déus als quals es venera o agraeix constantment; ja que es valora que d’ells depèn la nostra realitat. Vides considerades divines que són la base de la nostra pròpia existència; gràcies a les quals, som el que som i vivim com vivim. És per això i per cap altra raó que els nous i únics veritables déus, són en la seva essència polisèmics i parteixen dels animals més comuns de les nostres societats. Animals amb un llarg recorregut a la mercè dels humans i que són, els màxims responsables de l’Abundància (*) a la que viu la nostra societat. El Be, el Porc, la Vaca, la Gallina, el Conill, i fins i tot els Peixos de piscifactoria són algunes de les manifestacions dels anomenats TAMED GODS o Déus Domesticats.
Guanyador del primer Accèssit d’Art Emergent Sabadell 2017
CHIAROSCURO de Sandra Verdugo. Fins el 9 de març. SALA CUB D’ASSAIG
El claroscuro es el contraste acusado entre la luz y la sombra en una pintura, o el aspecto que confiere la escritura mediante la combinación de los trazos con distinto grosor de las letras; y es también el conjunto de rasgos contradictorios de una persona o de una situación. Atendiendo a las acepciones de su propia definición, Chiaroscuro es contraste, combinación y contradicción. Cada imagen abre una singular experiencia estética del contraste entre luces y sombras que se combina al unísono con la imagen cuyos rasgos compositivos la contradice. La naturaleza fragmentada se extiende en la dualidad, el resultado es una amalgama que da cuenta de la correspondencia antónima y arbitraria en sus formas, en las realidades que la componen y que tienen como denominador común el juego tiránico entre la luz y su sombra.
Amb la col·laboració de IEFC (Institut d’Estudis Fotografics de Catalunya)
SYNESTHESIC LANDSCAPES de Josuè Blanco. Fins el 3 de març. SALA 2
Des de l’any 2014 he investigat com el so podia formar part de certes obres musicals, donant la base harmònica de les mateixes alhora que hi aportava una coherència interna inherent a la coherència cromàtica. Des del 2017 aquesta línia d’investigació em va portar a experimentar quin seria el resultat pictòric o cromàtic de diferents sons o acords concrets: des de l’Acord Místic de Skriabin o l’Acord Metàl·lic de Mompou fins a obres musicals o acords escrits per mi mateix. La intenció d’aquest projecte és poder fusionar en una simbiosi harmònica elements musicals i pictòrics establint una relació entre l’obra d’art que es veu i l’obra d’art que s’escolta, de manera simultània i amb un guió que faciliti entendre allò que es veu i que s’escolta.
