Dijous 14 de març 2019
Joieria rellotgeria Borrell. Passeig, 22
19.00 h
Entrada lliure
Alfons Borrell ha sigut l’artista seleccionat dins del projecte “Creat amb..” de Majoral joiers, per dissenyar una peça exclusiva. En aquest cas, limitada a set unitats, numerades i signades. Es tracta d’un fermall de plata i or de 18 quilats.
“Creat amb.. ” surt de la idea que la joieria, com a eina d’expressió, pot dialogar amb diferents disciplines, com l’art, l’arquitectura, la música, la literatura o la gastronomia. Enric i Roc Majoral han col·laborat en les edicions anteriors amb els artistes Gilbert Herreyns i Willie Márquez.
L’Alfons Borrell
Vaig néixer a la Barceloneta el 3 de juny de 1931.
Joventut gris entre el negre i el blanc, anys 1940-1950.
El dubte sense velocitat mecànica. Només impulsos de revolució interior.
Res d’influències intel·lectuals ni conceptuals, només un camí solitari i inèdit amb alguna referència al poc que havia vist. En diuen evolució, jo en dic viure.
D’una primera etapa postimpressionista, i després d’una segona etapa expressionista, un canvi radical l’abstracció, any 1955. L’arribada a l’abstracte va ser per convenciment conceptual, res de pujar al carro de la moda també s’ha de dir que jo ja estava en el camí.
Un dels avantatges que vaig tenir va ser que l’emoció per la pintura anava per un camí i la supervivència, l’ofici, per un altre.
Ara, vist en perspectiva, m’adono que va ser la solució. A l’època era un drama, jo no era ningú; no tenia cap taller; l’espai de treball era el menjador de casa; després va anar canviant la situació i vaig llogar un espai que vàrem anar adaptant segons el preu del lloguer.
Vaig arribar a una certa tranquil·litat espiritual gràcies a l’amistat d’algunes persones memorables. A partir dels anys 1980 les exposicions es van anar fent més freqüents, mostres de l’obra a París, Nova York, Tòquio…… i exposava regularment a la Galeria Joan Prats de Barcelona. Amb la mort de la Rosa, la meva muller, l’obra es va tornar més espiritual per l’impacte de la soledat.
En l’actualitat l’obra ha reposat, s’ha tornat més minimalista amb una pura referència al tot.
“El paisatge, me’l miro, el sento, el trepitjo; l’aigua del llac la saludo amb un toc suau, dono menjar als ocells, als peixos i espero que torni a sortir el sol”.
Els darrers anys, coincidint amb el meu 80è aniversari, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac va presentar una revisió de l’obra sobre paper del 1956 al 2010, exposició que es traslladà també al Museu d’Art de Sabadell el 2013, any que va veure la llum Reconèixer Borrell –dirigit per Aleix Gallardet i produït per Pirinaigua Audiovisuals amb la col·laboració de TV3–, un documental sobre la meva trajectòria.
El 2014, en la VII Nit del Galerisme, vaig rebre un dels Premis GAC, organitzats per les tres associacions de galeries del país: el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, l’Associació Art Catalunya i l’Associació Art Barcelona en reconeixement de la meva trajectòria.
El juliol de 2015 la Fundació Miró de Barcelona mostra una nova revisió dels seixanta anys del meu treball.
El novembre de 2018 s’inaugurà l’exposició “24.XI.18” a la Sala dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès. Actualment continuo pintant i vivint a Sabadell.
