Fins el 8 de desembre a les 20 h
Museu d’Història. Sant Antoni, 13
Entrada lliure
El Modernisme i les Flors. De la natura a l’arquitectura
Visita guiada a càrrec de Fàtima López i Marta Saliné, comissàries de l’exposició.
Entre finals del segle XIX i començaments del segle XX, la natura va ser la gran musa i font d’inspiració d’arquitectes i artistes. La flora va esdevenir un dels repertoris per excel·lència de l’arquitectura modernista, que va establir un veritable diàleg amb el món vegetal a través de les arts decoratives.
«La natura, la font de la inspiració»
S’hi analitza el procés creatiu dels artistes per «capturar» la imatge de les plantes i les flors, tot detallant com feien un estudi directe del món vegetal com a exercici d’observació per tal de representar i immortalitzar en l’art decorativa el model natural efímer. Com a eines de treball utilitzaven el dibuix i la pintura, però també invents moderns a l’època com la fotografia, i els repertoris que es publicaven com a guies visuals.
«L’obrador, la creació de les arts de la construcció»
Recorregut per vuit arts aplicades a l’arquitectura –ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat– i recull els diferents processos de creació que mostren com materials bàsics i senzills -el ciment, el fang, la pedra o el vidre- esdevenien art, recreant o transformant el món vegetal dins l’escenari arquitectònic.
«L’arquitectura, el jardí urbà»
Un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable a través de les arts aplicades als edificis, amb exemples representatius com la fulla d’acant, el card de bosc, el pi, la margarida o el castanyer d’Índia. D’entre totes les plantes, predomina la rosa, considerada la reina de les flors, per la qual cosa se li dedica un espai especial relacionat amb el seu simbolisme.
«La ciutat, la natura perduda»
La dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció. Quan desapareix del seu espai original, que és l’arquitectura, l’art aplicada es transforma en un material en risc i habitualment desapareix. L’exposició vol també reivindicar el Modernisme local i la preservació in situ del patrimoni representatiu de les ciutats en què va tenir més adeptes.
Del fons del Museu d’Història de Sabadell es mostra una reixa de finestra de ferro forjat amb aplicacions de flors, procedent d’una casa entre mitgeres del carrer Sant Antoni.
