Temporada de dansa 2021-2022 Mercat de les Flors. Lleida, 59 Barcelona
És hora de recuperar els cossos i perdre la por en una època on hem de compaginar la necessitat de recuperar el moviment i posar-nos en relació amb els altres amb la dificultat de respirar darrera d’una mascareta que ens ofega. La programació del Mercat de les Flors ens carrega els pulmons d’oxigen i ens fa bategar el cor amb intensitat anyorada. El Mercat és casa.
La nova temporada posa el focus en la importància d’allò que hi passa, en el patrimoni viu i dinàmic que s’hi cou.
Allò que hi passa són companyies d’un nivell excepcional amb propostes innovadores. Són cossos que exploren marges, límits, que s’extenen més enllà de la pròpia corporeïtat i del propi teatre. Cossos que es resisteixen a ser domesticats (Marina Mascarell). Que detenen el fluir del temps, tot explorant el moviment i el paisatge visual i sonor per parlar-nos de la dimensió del temps i de l’espai (Guy Nader / Maria Campos). Que fusionen llum, música, color i moviment (Cesc Gelabert).
Cossos que no es troben sols, que sumen esforços i desitjos per arribar a un fi comú (Jordi Galí). Intèrprets que fan preguntes i les responen escenificant la “representació dins la representació” (Sònia Gomez), que es qüestionen les polítiques de poder i de control i el valor social d’un like (Núria Guiu), que parlen de les violències masclistes exercides sobre el cos d’una dona (Cia Som Noise). Cossos en equilibri constant (Magí Serra, Anamaria Klajnšček), que indaguen al voltant del dolor, la vulnerabilitat, la negociació, el consentiment i les cures (Elena Zanzu). Cossos que cerquen l’equilibri, el contrapès i l’harmonia, sense defugir mai l’humor (Alexander Vantournhout).
Companyies enfocades a una franja d’edat revolucionària: dels 0 a 5 anys (Festival elPetit).
La dansa com a acció política, com a compromís constant amb el cos en moviment (Deborah Hay). La dansa, també, per aproximar-nos a la vergonya de l’ésser humà i ser conscients d’un mateix i de l’altre (Hotel+Lisi Estaras). Per aturar-nos i veure’ns a nosaltres mateixes en aquesta carrera de fons que és la vida d’ençà que naixem (Legacy Dance Company), en aquest infinit viatge de continus oposats (The Jokerz) cap a l’inconscient dels intèrprets (Franctics Dance Company).
Tecnologia (Brodas Bros) i geometria (Roseland Musical) com a punt de partida i d’unió d’espectacles hipnòtics i màgics.
Una recerca a través de l’instint per reflexionar sobre com la pertinença a un grup pot afectar a l’expressió de la nostra naturalesa humana individual (Iron Skulls). Acròbates que exploren les diverses dinàmiques de les relacions de parella (Eia Circ), o una versió de la clàssica Giselle que ens fa veure l’amor amb les regles del joc actuals, on trobem relacions provisionals i lleugeres que ens porten a la frustració (KOR’SIA). O un treball que indaga en allò inconsistent, efímer, fugaç (Paloma Muñoz). O una peça que parla del constant desafiament entre l’essència salvatge i l’animal domesticat, de la recerca de l’equilibri en la inestabilitat, de la reconciliació dels gèneres en lluita a través de la figura femenina (HAA Collectiva).
Una peça escènica que vincula el present amb l’època de la post-guerra (Cia Miquel Barcelona).
Complicitats que exploren les relacions entre dansa i música (Jane Novás i Mercedes Peón) fins fer-nos tallar la respiració (Sónia Sánchez i Agustí Fernández). O exploren la poètica del ritme, amb polirritmes multisensorials (Emma Villavecchia i Maurici Villavechchia). Que ens demostren que mitjançant signes es poden transmetre les nostres creences individuals (Manel Salas i Núria Andorrà). Que creen una fricció entre la matèria orgànica i la tecnologia, obtenint un paisatge sensorial i una arquitectura sonora (Aina Alegre, Josep Tutusaus). Cos que “toca” el seu cos de la mateixa manera que Chojnacka tocava el clavicèmbal (Jan Martens).
La fascinació pels descobriments de la física moderna i la saviesa del misticisme oriental (Humanhood). La fascinació pels solos hipnòtics del moviment Gutai japonès (David Wampach).
Com la unió de molts cossos permet subvertir significats prefixats i transformar la realitat (Javier Guerrero). Com singularitats entrellaçades catalitzen els conceptes d’hospitalitat, fraternitat i solidaritat entre els pobles (Viadanse)
Una atípica bailaroa de cabells curts i una actitud rebel davant allò establert (Leonor Leal).
La investigació coreogràfica i conceptual de la tradició (Laia Santanach). Indagar en la transmissió transgeneracional del trauma i de bloquejos emocionals com la por irracional a l’existència (Vivian Friedrich).
El viatge sensorial que vol posar en joc els nostres sentits (Roberto Oliván). El sistema dinàmic i modular, sempre variable de Sasha Waltz. L’espai futurista i distòpic, sobre blanc, de Daniel Fernández.
Explorar en la dimensió tràgica i mitològica dels personatges d’una saga (PSiRC).
Un espectacle sobre l’alpinisme i la filosofia que involucra la vida de muntanya (Troposfera.XYZ).
El moviment no s’atura.
