El Teatre-Museu Dalí és un lloc que mereix d’ésser revisitat com a mínim un cop a l’any. Noves lectures d’un artista fascinant que mai s’esgota. I les exposicions temporals són un motiu més per fer cap a Figueres.
Inaugurat el 1974 és considerat com la darrera gran obra de Salvador Dalí. «És evident que existeixen altres mons, això segur; però, com ja he dit moltes altres vegades, aquests altres mons estan en el nostre, resideixen a la terra i precisament al centre de la cúpula del Museu Dalí, on hi ha tot el nou món insospitat i al·lucinant del surrealisme», diu el mateix Dalí.
Dues Venus per a dos temps històrics d’un mateix segle
Des del 27 d’octubre de 2022 es pot veure l’exposició temporal Transgredint la Venus, que pren com a protagonista l’obra Venus de Milo amb calaixos , la que serà considerada com a un dels precedents del Pop Art.
“La meva glòria surrealista no valia res. Havia d’incorporar el surrealisme en la tradició. La meva imaginació havia de tornar a ésser clàssica”
Salvador Dalí
En el pensament dalinià, la interpretació de la Venus comporta replantejar els ideals de bellesa i civilització clàssiques en el mar de la seva creació surrealista i en una societat del segle XX àvida de noves perspectives. Aquest replantejament és ben visible en la Venus del Milo amb calaixos, convertida, per partida doble, en la protagonista d’aquesta mostra. D’una banda l’holograma de l’escultura de la Venus que avui es conserva a l’Art Institute de Chicago, presentat amb la innovadora tecnologia emergent T-OLED. El vídeo s’ha produït amb 72 fotografies d’alta resolució en les quals s’ha interpolat digitalment l’animació 360º. I al seu costat, en una vitrina, l’escultura de la Venus del Teatre-Museu Dalí.
Claus i calaixos, elements de transgressió
Tant els calaixos com les claus formen part de la iconografia surrealista daliniana més genuïna. Els calaixos apareixen a la seva pintura a partir del 1934, trepanant els cossos d’algunes figures en obres com Arpa invisible o Singularitats. I es multipliquen durant el 1936, coincidint amb la creació de la Venus de Milo amb calaixos. Per una altra banda, les claus es comencen a detectar a les seves primeres pintures surrealistes, com es pot apreciar en els detalls de La memòria de la dona-infant del 1929.
Segons Dalí, “l’única diferència entre la Grècia immortal i l’època contemporània és Sigmund Freud, que ha descobert que el cos humà, que era purament neoplatònic a l’època dels grecs, avui és ple de calaixos secrets que només la psicoanàlisi és capaç de desvetllar”. Amb aquesta premissa, aquestes claus podrien concebre’s com una metàfora de la psicoanàlisi que permetria revelar les imatges de la irracionalitat concreta daliniana?
Transgredint la Venus. L’exposició / Entrades al Teatre-Museu Dalí.
