Anna Garcia Garay (Sabadell, 1972)

Dius dies amb veu de juliol
i el temps s’esgrana en hores petites.
I nosaltres hi juguem com aquell que
enfonsa la mà en un sac ple d’arròs
per pur plaer.
Per dissoldre-hi múscul i os,
per relaxar-ne el gest.Que no passa res si, per un moment,
la vida s’atura:
la mà no oblida mai la pàtria del cos
ni l’hàbit d’aferrar-s’hi.

L’estiu és sinònim de pausa, de vacances. És moment d’alentir el ritme i mirar el paisatge; de canviar de finestra, de mirada, de pell. Imitar el pas dels núvols, admirar el ventall de matisos del blau, descobrir totes les possibilitats del gris asfalt, acaronar la frescor del verd. Aprofiteu ara que el temps es deixa agafar, ara que és a les vostres mans i no a l’inrevès. Relaxeu-vos que, tal com diu el poema, no passa res si tot s’atura: setembre arribarà puntual per recordar-nos qui som. Però això serà una altra història. Bones vacances!

Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay

-Publicitat-