Amadeu Vidal i Bonafont (Barcelona, 1973)
Seria tan fàcil deixar-se endur pel corrent riu avall.
Jo visc amb instint de salmó i remunto cap a l’origen,
pels records, apropant-me cada cop més a mi,
cremant-me amb la flama d’un foc extingit.
M’hi espera aquell tresor que vaig enterrar al cel obert
amb olor de fonoll, amb els dits sagrats
de l’àvia arraulida en un racó de cuina triant mongetes.
Recordar els propis origens és un acte d’honorar-se a un mateix i, alhora, a la família d’on véns. Recordar els orígens de vegades és un gest tan senzill com reconéixer-se en un tret, en unes mans, en una expressió. És saber-se hereu d’un petit tresor que es va transmetent a través dels anys, inexorablement, fins a l’eternitat. Per això anar cap a l’origen és un acte de valentia, tal com diu el poeta Amadeu Vidal i Bonafont en aquest poema. Reivindiqueu el lloc d’on veniu, privadament, tan sols amb el simple fet de no deixar-vos endur pel corrent.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay.
