David Madueño (Sabadell, 1976)
Viure, com un pacte a repèl.
Posar la mà al foc
i deixar-la-hi, fins sentir
que t’estàs cremant.
Quatre versos, tan sols, per dir tantes coses. No li’n calen més al bon poeta. Amb aquest breu poema comença “Palmeres sense platja”, el darrer llibre del poeta sabadellenc David Madueño. Una obra en la qual Madueño ens parla de la mort, de la por, del dolor, del desencís, però també de l’esperança, de fer perdurar la memòria dels qui ja no són, del relleu, i de viure. En un exercici d’elegància, Madueño abasta tots aquests sentiments i els expressa amb una maduresa serena, sense caure en tòpics desgastats.
Quatre versos per il·lustrar com transformar el dol a través del dolor per saber-se viu. I viure, malgrat tot.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay.
