Sara Bailac (Tàrrega, 1986)
Silenci. Tot està tornant a lloc després de la
sacsejada. Veieu com cauen els mobles, les hores
i el mar com volves de neu? Demano que, quan
tot s’assoli i recomenci un nou ordre, a mi em
toqui un bon lloc des d’on mirar-m’ho.
En aquest temps d’espera, la incertesa senyoreja el pensament i, com una arna afamada, forada el teixit de l’ànim tot obrint la porta a la por i la desconfiança. Apedacem les escletxes amb paraules, i que se’ns encomani l’optimisme d’un petit poema. Des del “Vénen turbulències” (Tria Llibres, 2010), Sara Bailac ens convida a mirar el costat positiu dels canvis, per més radicals que siguin.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
