Guillem Gavaldà (Cerdanyola del Vallès, 1997)

QUIETUD
contra el llom gruixut dels
llavis que enrajolen la
ciutat, l’alè regalimant.
potser eres el cos que
sura violent, la blanor
enrampant-se’m a les cames,
les vèrtebres a la
gola.

Quan els ossos creixen, les artè-
ries dallen.

A “Brànquies” (AdiA Edicions, 2017), Premi Miquel Bauçà 2017, Guillem Gavaldà atorga al jo poètic la veu orgànica del cos, un cos que parla amb la ràbia i l’empenta d’aquell que se sap viu i que viu des dels límits cap als límits. Amb l’ajuda d’imatges molt potents, Gavaldà esprem l’experiència vital i ens la presenta nua, despullada d’ornaments, gairebé traumàtica, a través de la relació amb l’element aigua i el procés de mutació del cos per (sobre)viure-hi.

Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

Escriu el teu comentari
El teu nom