Dissabte 25 de novembre 2017
L’Estruch. Sant Isidre, 140
19.00 h
Gratuït
- No hay voz. Irati Inoriza (Bilbao, 1992)
Exercici de posicionament. Parteix de l’anàlisi del flux perseverant de discursos i imatges propis que defineix la nostra societat actual. Les peces construïdes, enteses com actituds que es converteixen en formes, responen com a punts de fuga del corrent d’informació que ens envolta i excedeix. “Entenc el silenci com a resposta. L’estar callat porta a que s’atengui al so alhora que s’escolta el silenci. Atendre el silenci és escoltar el que usualment s’escapa, el que passa desapercebut. Per això cal aturar l’activitat que és urgent i dirigeix. El silenci esdevé una pausa per a l’observació carregada d’intenció.
- A stylized repetition of acts. Marta Pujades (Palma, 1990)
Busca reflexionar i analitzar críticament la construcció de la masculi nitat des del marc de la dansa clàssica. La sexualitat associada al ballet clàssic és marcadament heterosexual i reprodueix definicions molt acotades del que significa la feminitat i la masculinitat. Fins i tot la forma de ballar es diferencia segons el sexe, sent en general els moviments dels homes més pesats i atlètics a més de tenir vetat l’ús de puntes. Podríem equiparar l’entrenament diari a la barra, que modela dia a dia el cos i els moviments dels ballarins amb el que Judith Butler va denominar una “repetició estilitzada d’actes” pel que fa a la consecució d’una identitat com a home o dona.
- Maneres de remontar el río. Tamara García (Santander, 1980)
Interessada en els processos creatius i en l’experimentació multidisciplinar, el seu treball des de la quotidianitat, el domèstic i l’abastable analitza el teixit de les relacions socials, polítiques i culturals, indagant com es conformen i modifiquen mitjançant lleis no escrites, costums i tradicions. El seu procés es formalitza mitjançant l’observació de la manera en què habitem el lloc-espai, com ens adaptem a les imposicions geopolítiques i com transitem entre els conceptes públic i privat. Es tracta de repensar els comportaments i actituds que ens condicionen i ens classifiquen, situant-me en els intersticis entre disciplines artístiques i qüestionant les fronteres entre alta i baixa cultura. Atreta per la cultura de carrer i el seu potencial interactiu, García considera que les experiències més enriquidores es donen en el treball amb els altres i en obres d’autoria compartida.
