Tots els fenòmens, tant els mentals com els físics, són caducs, diu la filosofía budista. És un fet inevitable. I això vol dir que vivim en un món transitori on l’única cosa que es manté constant és el canvi. El canvi el podem veure constantment. En la naturalesa (canvi d’estacions, clima), en els altres i en nosaltres mateixos (malaltia, vellesa, mort).
El sofriment humà, diu també, no té l’origen en la descoberta de que vivim en un món de temporalitat, sinó que té lloc quan ens aferrem a allò que ens envolta, en un intent frustrat d’escapar de la certesa d’un món transitori. I és en el moment en què deixem d’aferrar-nos quan podrem deslliurar-nos d’aquest sofriment.
Entendre la impermanència és acceptar que no ens podem aferrar a res del que existeix. És aleshores quan podem començar a alliberar-nos. Com diu Ajahn Chah “Si deixes anar una mica, tindràs una mica de pau. Si deixes anar molt, tindràs molta pau. Si deixes anar completament, tindrà pau completa”.
Bona setmana!
