Tot i que els oceanògrafs i els climatòlegs ja predeien l’existència del Great Pacific Garbage Patch (GPGP), l’anomenada Illa de Plàstic, va ser el capità de vaixells Charles Moore qui va descobrir-la per casualitat mentre navegava des de Hawaii fins a Califòrnia, després de participar en una competició de vela.
Un estudi recent liderat per experts de la Ocean Cleanup Foundation, ha revelat que la magnitud del problema és molt més elevada del que pensaven. La GPGP conté aproximadament 1.8 bilions de fragments de plàstic que pesen unes 80.000 tones. Una xifra alarmant, perquè no para de créixer i perquè netejar-ho sembla una tasca impossible.
No només pel cost que implicaria sinó per la pol·lució que suposaria i pel dany que podria causar a la fauna marina. Aleshores, només ens queda una sortida. Reduir al màxim l’ús de plàstic. I aquí tots hi tenim alguna cosa a veure.
