Un dia laborable qualsevol vas a buscar el metro i compres una T10 d’una zona a la màquina expenedora de bitllets. Mentre la reculls descobreixes que la parella de turistes alemanys situats a la màquina del costat té problemes a l’hora de comprar el seu i decideixes ajudar-los. Satisfet, baixes les escales que et porten a l’andana per realitzar el teu trajecte.
Són les 9 del matí i no t’has donat compte de que t’has oblidat la targeta de crèdit dins la ranura. A les 12.42 h reps una trucada de l’agència de seguretat del teu banc. Han vist que has realitzat tres compres seguides de menys de 20 euros a tres farmàcies diferents de la mateixa zona, a un forn de pa i a un estanc i ho han trobat sospitós. Sobretot perquè saben que ni fumes ni has comprat mai els medicaments en qüestió.
Així que han procedit a anul·lar la teva targeta i et truquen per avisar-te. De fet, ells han sabut abans que tu mateix que te l’havien robat. I no només això. Saben moltes més coses. Com per exemple que t’agrada menjar sushi, que utilitzes lentilles, que practiques ioga, que t’acabes de canviar el mòbil, que el 12 d’abril vas viatjar a Londres i que cada de setmana passes el peatge de Martorell.
Un estudi realitzat pel MIT Media Lab va revelar que els patrons d’ús de les targetes de crèdit permetien descobrir la identitat del 90% dels compradors d’una mostra d’1,1 milions de persones anònimes, a partir de únicament quatre transaccions realitzades.
I penses en els límits que hi ha entre la seguretat i el control. En la privacitat. La intimitat. En el rastre que deixes cada vegada que utilitzes la teva targeta de crèdit.
……..i encara no sé si ,a hores d’ara, ja saben tota la resta de coses que hom va fer sense targeta aquells dies, després de la pèrdua. Espero la trucada de l’agència de seguretat, demanant-me per tot allò que no vaig comprar i el perquè del meu comportament d’aquella nit feliç.
afortunadament no ho saben tot el que fas 😉