Queden pocs dies perquè s’acabi la retrospectiva que la Fundació Vila Casas dedica a Lita Cabellut (Sariñena, 1961), la pintora espanyola més cotitzada del món. Tot i això defensa una pintura desvinculada de les directrius que marquen el mercat artístic, perquè l’artista ha de ser totalment lliure.
Una artista profundament interessada en la bellesa i allò que la representa, l’ésser humà i el seu cos. Sense defugir la lletjor, perquè una no seria possible sense l’altra.
Obres de gran format on hi trobem, essencialment, retrats, amb referents clars de Velázquez, Goya, els pintors flamencs o Francis Bacon. “Tots els retrats són un gran autoretrat. És una manera de reviure cada vegada emocions llunyanes, ocultes, presents, latents”, afirmava recentment en una entrevista. Segueix un procés de creació passional, físic, que la situa en l’action painting de Pollock.on la força del gest l’ha ajudat a despredre’s dels seus propis dimonis i treure’ls de l’inconscient.
jooope! quin fake el de la Cabellut!….. I el cas és que va filtrant-se en els mateixos estrats socials que després fan riotes de complicitat amb l”Arte” de Jazmina Reza. El famós vestit de l’Emperador ara va camuflat de xandall i ens ven orígens i demagògia. No amaga però que continua en pilotes….
Un fake molt ben orquestrat, veient el reconeixement que rep 😉