El nostre cervell, de vegades, té dificultats per recuperar informació. És el cas per exemple del fenomen conegut com “punta de la llengua”. Situació en que sabem el concepte que volem expressar però no tenim accés a la paraula corresponent. Tot i que sí podem saber com sona al seu inici o el número de síl·labes que té.
Un altre fenomen curiós és el dels falsos records. En aquest cas, sembla que si pensem o visualitzem diverses vegades un esdeveniment que ha passat a una altra persona, podem arribar a creure que ens ha ocorregut a nosaltres. El què demostraria que tenim un paper actiu en la construcció de records, siguin certs o no. I que en el procés de memòria estem reconstruint constantment.
Què faríem doncs sense memòria? El cas extrem és el del Clive Wearing, eminent músic anglès i musicòleg, que després de patir una infecció cerebral l’any 1985, es va quedar amb una memòria de només set segons. El cas més sever d’amnèsia que s’ha registrat fins ara. La seva dona Deborah Wearing va relatar la seva experiència en el llibre “Forever Today. A Memoir of Love and Amnesia” Diu que el Clive té constantment la sensació d’acabar de sortir d’un estat d’inconsciència, perquè no té evidències a la seva ment d’haver estat despert abans: “no he sentit res, no he vist res, no he tocat res, no he olorat res…És com estar mort”. Afortunadament ha mantingut dos records: reconeix la seva dona i sap tocar el piano.
sense memòria?…no ho sé què faria, no me’n recordo de la darrera vegada que em va passar.