La fotògrafa Graciela Iturbide (Mèxic, 1942) va néixer en el sí una família de tretze germans. Durant la seva adolescència va viure en un internat, experiència que li va permetre “aprender mucho acerca de la soledad.”
És la primera fotògrafa mexicana en rebre el Premi Internacional de la Fundació Hasselblad (Suècia, any 2008). Iturbide va ser assistent de Manuel Álvarez Bravo, el gran mestre de la fotografia mexicana, que li va transmetre una sensibilitat basada en valors afins a l’art modern, però sobretot a la cultura mexicana.
Els seus treballs, dotats d’una atmosfera particular propera al realisme màgic, aviat es van encaminar a plasmar la realitat dels pobles indígenes de Mèxic, especialment tot el que envolta als hàbits quotidians de la dona. “El meu enfocament és personal, afirma. Sense teleobjectius. Amb intimitat i respecte. Respecto allò que retrato perquè a la vegada jo també quedo retratada. Sempre ”
Va viure una temporada al poble de Juchitán, Oaxaca, entre dones zapotecas, on es va sentir atreta “pel caràcter de les dones, la seva independència, la manera com administraven l’economia…” i va començar a documentar la seva activitat quotidiana. D’aquí en va sortir una de les seves fotografies més icòniques: “La señora de las iguanas” (1979).
Graciela Iturbide ha construït una obra intensa i profundament singular, fonamental per comprendre l’evolució de la fotografia a Amèrica Llatina. El Centro de Arte Alcobendas li dedica una retrospectiva després de guanyar el Premi Internacional de Fotografia Alcobendas en la seva cinquena edició.
Bona setmana!
