Els estereotips s’instal·len en el nostre imaginari per repetició. Estan presents a la nostra vida des de la nostra infància. Molt abans de que puguem desenvolupar una capacitat crítica per qüestionar-los. La conseqüència directa dels estereotips és que invisibilitzen tot allò que no representen, i per tant, ho estigmatitzen, ho converteixen en anomalia”. Així ho expressa l’artista Yolanda Domínguez, experta en comunicació i gènere.
Els seus treballs artístics qüestionen, critiquen i posen en evidència certes pràctiques habituals, de sectors com la moda, que semblen no molestar-nos massa. Potser perquè ja ens hi hem acostumat i ho hem normalitzat?
A “Poses”, per exemple, critica la representació de la dona que es fa en el món editorial, on imatges totalment desnaturalitzades i absurdes funcionen com a referent. I ho fa traslladant les postures utilitzades en aquesta publicitat a contexts més quotidians (supermercat, semàfor, cafè) per provocar una col·lisió amb l’espectador. Aquelles imatges que dins el context de la moda apareixen com a glamuroses, adquireixen un significat totalment diferent quan les ubiquem en el nostre dia a dia.
Bona setmana
Són els estereotips “constructes”
d’ordre social?…
Totalment! Social i cultural. Idees preconcebudes i simplificadores
vaja!, els antics psiquiàtrics, les escoles i famílies, ara actualitzats i encoberts darrera consums, amb millor tecnologia, marcant les nostres passes. Anem bé!.