La nostra bombolla és còmoda, càlida, acollidora, transparent. Des d’aquí dins podem mirar fora i sentir-nos segures. Perquè allò desconegut, estrany, diferent, ens fa por, a vegades. Ens incomoda. I en certes ocasions preferim allunyar-nos més que apropar-nos. Però els móns dels altres formen part dels nostres. “Sense els altres no podríem ser nosaltres” afirma la catedràtica de Filosofia de la Universitat de Barcelona Begoña Roman. “L’altre pot ser aquell que limita la meva llibertat, però al mateix temps també pot ser aquell que la construeix”. “L’alteritat és la constatació de la presència d’un altre que defineix la meva identitat, perquè el jo no és sense un tu”.
I no es tracta de posar-nos en relació amb qui sentim com iguals. La diversitat, la multiculturalitat, la singularitat, són un valor. Les històries dels altres són les nostres històries diu l’artista Mireia Sallarès, i bromeja “la Unesco hauria de declarar les vides viscudes com a patrimoni de la humanitat”.
